Divendres dia 10 de Juny de 2011 -Tallin (EST) - Helsinki (FI) - Oulu (FI)

A les 06 estava a la terminal del ferri, he tornat l’hotel he carregat les maletes, les bosses i he embarcat, evidentment m’he perdut l’esmorzar, previsible per altre banda, he preferit comprar bitllet en el ferri ràpid, ja que reduïa el viatge en gairebé la meitat de 3:30 a 2:00, valia la pena, i sort que ho he fet, per que amb un altre marató he arribat on tenia previst de bon inici, és a dir he recuperat aquell mig dia perdut. No pretenia pas fer-ho, he cercat altres poblacions inter-rmitges amb possibilitats d’ofertar un servei d’acomodació sense haver de voltar com em va passar a Suïssa, ja que l’hora prevista d’arribada a Oulu eren les 18:30.



A diferència dels ferris del Mediterrani en aquests anar per coberta no és recomanable, fins i tot hi ha unes mampares per a protegir del fred de l'hivern quan la gent surt.

Cel durant la travessa, En Abraracurcix, tenia raó de tenir por de que li pogués caure al damunt, està tant a prop !!!.

 A la sortida del ferri, com que he anat vestit d’humà durant la travessia, he hagut de vestir-me de nou, i que millor que davant de les oficines de la duana del port, si, ja em coneixeu, manies, poques, vergonya, per estrenar, doncs allà mateix m’he llevat els pantalons i m’he posat els altres, els protectors de genoll, d’esquena, pantalons de cuir, jaqueta, instal·lo la càmera i aleshores me'n adono que tinc la bota trencada, la sola se'm ha desenganxat, algun dia havia de passar el primer contratemps, desprès de 22 anys, amb mi ja podien fer-se malbé, no passa res com ja haureu vist a la llista de material als primers llocs hi havia un rotlle de cinta americana (recomano no començar cap viatge sense un rotlle, en Mc Giver no sortia de casa sense)



Bota ja reparada

la reparo i llestos ja veurem fins on aguanta potser li faci un enterrament a NordKapp, que més simbòlic per a una bota de moto que acabar allí. Ja ho he preparat tot i ... ja han tancat la porta, per sort, hi ha un timbre on un funcionari, sense donar la cara, potser avergonyit per haver vist l’estreptreasse, o emocionat, mai se sap,  m’ha obert la porta sense ni adonar-me, quan ja anava a muntar i anar per un altre banda, veig la porta oberta, doncs les gràcies a tothom en pla genèric,  i marxo d’allà.



A la esquerra podeu veure la porta tancada veieu res més ?

Havia rebut molta informació sobre la importància de seguir els límits de velocitat dels països nòrdics, en quan a la economia (les sancions son importants i s'han de pagar a l'acte) i el perill que suposa trobar-se a meitat de carretera un ren.  Aquest cop he començat fent el que creia, no fos cas, i he acabat fent el que he vist, i d’això, el que més m’ha convingut, es a dir, a la primera moto nacional que he vist (per cert de tots els motoristes que m'he creuat, de moment els menys gregaris els Finesos, no contesten la salutació gairebé mai) m’he enganxat a ella (no penso entrar en tonteries) i l’he seguit, he vist que feia, com ho feia i a la velocitat que ho feia, i a partir d’aquí he fet igual, d’aquesta manera he pogut estalviar una hora ben bona, a part de que el trajecte és fa més amè. Per que al principi és molt bonic, tot segueix sent pla, com a molt hi ha algun turó però llacs, llacs, hi ha per a donar i per a vendre, no te'ls acabes mai, i son moooooolt grans, de fet mai saps si és un de nou o el mateix que fa 5 km. La carretera recta, flanquejada per avets en mig de llacs, molt maco, però quan portes 500 km. voldries una mica de varietat. M'ha agradat trobar la primera senyal de rens, n'he vist però cap creuant la carretera encara.

 Ja se que a Barcelona aquests dies està plovent de valent i que fa un fred de tardor, però a Finlàndia fa una calor que fon les pedres, la gent s’està banyant a les 21:30 a la platja,

Per no embrutar-me els peus no em vaig mullar i encara me'n sap greu

fa molta calor, més de 29 º hi ha muntat un mercat a la vora del port que ha començat a desmuntar cap a les 20, les darreres parades, estan fent l’agost, de fet, jo he anat a una, i la noia molt simpàtica que per acabar la feina m’ofereix tot que queda per 8 Euros, ja estaven netejant i volia acabar ràpid, tot era unes 10 racions de sonso, ben torradet, bonissim,

Això és el que quedava desprès de servir-me a mi, era la darrera parada que quedava activa.

unes 8 racions de patates panadera, també molt bones, unes 5 racions de verdures cuites, 8 trossos de pollastre, 4 trossos de vedella, i unes 4 racions de mandonguilles, he estat a punt d’acceptar i convidar a tothom que hi havia al meu voltant, però quan estava dient-li que si, he vist que darrera meu s’hi posava un altre comprador, i al girar-me, un altre, aleshores li dic que per a treure un benefici millor que no m’ho quedi tot jo, somriu em dona les gràcies i el plat de peix fregit, que estava realment molt bo, mentre me’l menjava han vingut fins a 10 persones més a comprar, allò estava d’un animat, hi ha via tanta gent al carrer com si fossin les 21:00 un dia qualsevol a la Rambla de Barcelona,  tots els bars i restaurants que tenien terrassa, tenien cues de gent, a les 9 del vespre i quina llum !!!! 

A un dels bars, havien contractat un grup de rock de veterans han tancat la seva terrassa,

Stockhaven Express en plena actuació a Oulu

hi ha un de seguretat a l’entrada de la terrassa i als que ja duien un parell de copes de més, els convidava a sortir o a no entrar d’una manera molt amable, sempre i quan, no siguis tu, era bastant dur i ofensiu, però ningú és queixava ni els tractats, ni els demés, per tant, tothom content. Els correus d’avui els he escrit estant a la platja veien un parell d’enamorats que m'han captivat pel contrast que oferien amb la resta de la gent que hi ha a la platja ells tant posats i els altres prenen el sol.

No em direu que no contrasten amb els demés

Hi ha grups de tot tipus, i tots ells, volen ensenyar les carns al sol, ja que la setmana vinent estan previstes pluges i no es pot deixar passar una oportunitat com aquesta.

Tornant a l'hotel he vist un bar on posava "Tapas de Andalucía" hi he entrat i em trobo abans que res un rètol oferint-me vi Mas Petit de Parés Baltà, just la bodega que havia visitat feia poques setmanes, el propietari un malagueny, m'ha explicat com funciona el tema de les begudes alcohòliques a Finlàndia, sembla ser que al supermercat sols es pot comprar

cervesa, qualsevol altre tipus de beguda alcohòlica, vi inclòs s'ha de comprar a botigues de l'estat, que controla els impostos d'aquestes begudes. Demano un got de vi i veig que el mesura amb un recipient que procura omplir fins a dalt de tot, me'l ensenya i em comenta que cada ampolla son 6 mesures ni una més ni una menys, que han de quadrar les copes servides amb les ampolles comprades i al tiquet em senyala el cost de la copa més els impostos a part i desprès l'IVA. Hi ha diferents mesures segons la beguda i cada mesurador, oficial per descomptat que ha hagut de pagar a l'estat, te estampat el segell de que és oficial, i els tenen allà a vista de tothom.

M’han dit que hi ha una gasolinera amb aigua a pressió per a netejar la moto, finalment l’he trobat, portava 3 dies cercant-ne una pobre moto, entre aigua bruta i mosquits ja no sembla negre, espero poder netejar-la una mica, ja se que serà per poc temps, però m’agrada veure-la polida.

Adjunto correu del dia

Subject: Oulu
From: Xavier.Vidal@hansgrohe.es
Date: Fri, 10 Jun 2011 22:26:45 +0200

M'he llevat a les 5 que són les 4 pel canvi d'hora estava a l'oficina del ferri abans de les 6 que obrien i el ferri sortia a les 7:30, temps just de comprar e bitllet tornar a l'hotel, fer maletes carregar i embarcar abans de les 07 m'han dit.

Si, l'esmorzar l'he perdut es d'aquelles coses que foten de veritat, a que tinc raó, habitació amb esmorzar, 55 euros, cabrona !!!!! Si ja saps que no podré esmorzar per que el següent ferri surt a les 11, fot molt, es d'aquelles coses que foten.

La travessia ha estat com en una bassa d'oli, com hi havia consigna he preferit deixar la moto pelada i he pujat la bossa sobrediposit i amb la jaqueta el casc i ronyonera cap a dins. Així he pogut passejar pelvaixell sense enuig.

Al arribar a Helsinki m'he vestit com calia, ja que per la travessia anava l'humà, a baix a terra amb tota la tranquil·litat del mon m'he anat vestint, ja em coneixeu, sense manies davant de l'oficina de duanes m'he quedat en calçotets (2 segons) i es quan m'he adonat del primer incident del viatge, les botes de moto que estan amb mi des de fa 22 anys avui la bota esquerra ha abandonat, per si fos un problema de caràcter, li he fotut cola per a reparar pneumàtics, cinta americana, i endavant que fa baixada, si de cas el remei no servís sempre les puc enterrar quan arribi a NordKapp, que mes simbòlic per a unes botes de moto, ai que m'emociono !!!

El paisatge ha canviat, a veure segueix sent pla però no tant els turons són m'es elevats, la carretera segueix el paisatge i per tant aquelles rectes infinites entre abets no hi són, be de fet es igual però sense rectes i no es absolutament pla. Això si, el Ral·li dels mil llacs t'he el nom molt ben posat, manoi ( fi) collons (popular) rebufa (panoli) si n'hi ha de llacs, be de fet en semblen mes per que els vas tornant a trobar quilometres enllà i es el mateix, però tant si val, hi ha un fotimer !!!

En quan a la ruta he de dir que he fet mes del que volia, tot i que el destí era el previst per avui, no estava previst sortir de Tallin sinó ja des de Helsinki, i es clar m'ha faltat 1,5 hores i per tant he fet mes del que volia, he mirat trobar un desti alternatiu però tots estaven fora de marges doncs mal per mal he tornat al pla original, així també espero que si he recuperat el 1/2 dia perdut igual puc arribar a NordKapp abans del dia que comencen les pluges i per tant PODER VEURE EL SOL DE MITJA NIT. Es a dir si em plantejava demà com un dia de poder no arribar a Inari ja he canviat de plans, demà a Inari (547 kn - 8:20 hores) per així arribar diumenge a NORDKAPP (si ploro d'emoció no ho penso dir) i poder tenir dues opcions però pel que sembla si no es a la primera malament rai.

Per cert he escrit això tombat a l'ombra d'un arbre a la platja mentre gent es banyava degut als 29 graus que tenim. L'anècdota es que he trobat un bar "Tapas de Andalucia" on tenien Mas Petit de Pares Balta. Per a segons qui ja sabreu de que parlo i pels demes ja m'ho preguntareu en persona si voleu i si no, sempre podeu cercar al totpoderós google.