Diumenge dia 12 de Juny de 2011 -Inari (FI) - NordKapp (NO) - Dia 8

Malgrat la llum permanent he de dir que he dormit be i sense problemes. He esmorzat i amb calma i tranquilitat he començat a preparar la moto per l'assalt darrer, miro el nivell de l'oli, en poso una mica, col·loco la càmera, les bosses i maletes, prèviament he col·locat el folre d'hivern a la jaqueta, he après d'ahir. Tot esmorzant m'he acomiadat dels alemanys i qui sap si ens veurem, ja que també tenen habitació a la mateixa població de NordKapp, Honningsvag.

El dia és simplement esplèndid, pregunteu-m'he com ha de ser un dia de moto i us descriuré aquest mateix, sol, cel blau amb 4 núvols petits alts i esfilagarsats, amb una temperatura d'uns 12º a 16º, la carretera eixuta però no seca, una moto a punt, amb benzina al diposit i unes ganes boixes de fer els 350 km restants per a acomplir el somni.

La carretera ha deixat de ser aquelles rectes inacabables i estic gaudint d'allò més trobo rens a cabaços, la majoria sense banyes o incipients, cadellets vaja, i de cop veig això


La primera senyal on apareix NordKapp

Agafo el trencant i em trobo a una carretera on el concepte pla ha desaparegut, em recorda aquells trams del Rally on els cotxes literalment volen i no m'estranya. Al cap d'uns 30 km, sortint d'un vam em trobo això,  

Fixeu-vos'hi, son muntanyes !!!! no podeu saber com es troben a faltar !!!!



Son els primers fiords de molts que veure,
però desprès de milers de km de planures em semblen els Alps

els primers fiords, cada cop soc més a prop de Noruega. De fet, com a la resta d'Europa la duana és una caseta més o menys abandonada on no acostuma a haver-hi ningú (exceptuant alguns casos com pot ser les que vigila la Policia Nacional Española o la Guardia Civil, i les que tenen contacte amb països no de la UE), però en el cas de Finlàndia i Noruega això és extrem, han arraconat les casetes fora de la traçada de la carretera i no et dones compte que estàs al pas fronteré fins que ja has passat, és aleshores quan mirant enrere et dones compte que no hi ha caseta, ni cap cotxe de policia de cap dels dos països, realment no cal gastar-hi diners. El que si sobte però és el canvi físic del país, com pot ser que uns centenars de metres en una geografia variïn tant, les planures han deixat pas a muntanyes, els arbres han deixat de ser únicament avets per a fruir d'una varietat explosiva, les cases son diferents, però sobretot en vas trobant a cada pas, els camps son de conreu i hi ha tot de cases de pagès, això si perfectament ordenades seguint una mateixa pauta, i les carreteres no fan més de 10 metres de recta, van seguint el paisatge, de cop he trobat el paisatge de la Garrotxa o la Selva Negra, muntanyes, boscos, rierols, camps de conreu, cases de pagès, emperò amb un ordre que sembla establert, com si hi hagués una normativa, però no és insultant, no molesta, no hi ha uniformitat soviètica, simplement, aplicant el que sembla millor i per tant arreu és similar.

Com he comentat anteriorment no hi ha moment que no m'aturi que algú em pregunti d'on vinc, avui però m'he trobat amb un noruec que m'ha preguntat directament si venia de Catalunya, que ell coneixia molt be Barcelona i Tossa, per a desprès dir-me que he fet un bon viatge i que estic tenint sort, les baixes temperatures impedeixen que els mosquits surtin i així no m'embruten les pantalles ni de la moto ni del casc, i quina raó que té, la veritat és que les baixes temperatures m'han mantingut la pantalla bastant neta.

De cop arribo al meu primer fiord, estic entre aturar-me i badar, seguir per que em falta poc per arribar a NordKapp, fer fotografies, seguir tirant que amb tot això arribo a la següent corba, i ja començo a bavejar dins del casc, QUINA MERAVELLA !!!! ho lamento per vosaltres, tinc fotografies però no puc posar-les totes, això si, ho guardo a la meva memòria, egoista ? potser si, tanmateix, segur que una fotografia feta a corre-cuita no pot transmetre tot el que vaig abastar en aquells moments.


Arribant a NordKapp

Segur que hi ha molta gent que ha volgut anar als fiords i encara no ho ha fet. De totes totes, recomano que qui pugui hi vagi, no cal fer-ho en moto ni en cotxe, podeu agafar un vol fins a Lakselv (A), allí llogueu un vehicle (moto - cotxe) i no us perdeu el trajecte fins a Honningsvag (B), i d'allà a NordKapp(C) i desprès podeu anar fins a Alta o Storslett, si disposeu de recursos (econòmics o de temps) aneu fins a Tromso on podeu agafar un altre vol cap a casa. recomano fer això en una setmana, no cal mes trajecte  ni més temps, per descomptat que si es pot fer més, doncs endavant, però de veritat amb això has fet molt i has omplert l'esperit per a molts mesos.

Acabada la secció recomanacions acabaré dient que és de les coses més meravelloses que he vist mai.

Abans d'entrar a l'illa de NordKapp toca cotitzar, l'accès a l'illa és de peatge els catalans ja estem acostumats, s'arriba a l'illa per 3 túnels, el primer sembla fet a pic i pala, és fred i fa por.

Ja he arribat a Honningsvag i he perdut un parell de minuts dubtant entre anar a l'hotel i deixar les bosses o seguir camí cap a NordKapp doncs ja tinc ganes, estic molt emocionat, duc més de 5.000 km a les rodes, de veritat, molt emocionat, per tant, decideixo seguir i ja trobaré l'hotel al tornar (per sort he pres aquesta decisió com més endavant explicaré) per tant segueixo endavant fins a trobar això 

Aquesta és la entrada al complexe de NordKapp

Entrada 235 Kron aproximadament 28 Euros i la entrada val per a 48 hores, per tant cap comentari a fer, emocionat, entro, aparco la moto, i amb la barretina i l'estelada vaig cap al monument identificatiu de NordKapp, abans d'entrar però faig una trucada que recordaré la resta de la meva vida, truco a en Manel, i li dic que he arribat, que està amb mi allà, em felicita i em dona ànims a seguir, i que vagi amb compte, que em vol veure de tornada. Aleshores a la punta més nord d'Europa simbolitzat amb una bola del mon em fotografio HO HE FET, HE ANAT A NORDKAPP, ESTIC A NORDKAPP, HO HE FET EN MOTO PER DESCOMPTAT.

No cal dir que tothom que estava en aquest moment al voltant del monument em van preguntar d'on era la bandera i jo per descomptat els vaig instruir de bon grat, al tornar a dins el complexe altre cop em van venir a preguntar, però aquest cop amb una sorpresa, una noia al contestar-li aixeca el dit gros en senyal d'aprovament, li ho pregunto i resulta que son un grup de noies noruegues i una d'elles ho havia endevinat, per descomptat que he anant a saludar-la i felicitar-la.

A fora estant i mentre em feia les fotos se'm apropen una parella i en català em pregunten si soc català, evident oi? els hi contesto que si i els pregunto d'on son ells, ja que el seu accent no era fàcil d'identificar, i em responen "vivim a Andorra" deducció, eren portuguesos, al ser preguntats m'ho confirmen mentre em demanen que els hi faci una foto junts, els hi faig i demano que me'n facin ells una a mi, ja que la russa que me les havia fet, havia retallat la bola, ho fan i marxen, però als 2 minuts tornen i em demanen de fer una foto amb la bandera, per a ensenyar-ho als amics, naturalment els hi deixo i se'n van contents, amb la foto feta. No vull dir que en Mourinyo sigui un clar representant del poble portuguès, ni tant sols en Figo, però aquell parell me la van jugar, sense voler, n'estic segur, però no em van fer cap fotografia, cap ni una, no se on colons apretava l'inútil, però no era el polsador, no en va fer cap, per tant, vaig haver de muntar el trípode malgrat el vent que feia per a fer-me les fotos de cos sencer, a meitat un altre grup d'eslaus es van oferir a fer-me'n, aquest cop però vaig comprovar-les abans de donar les gràcies.

Ja tenia les fotos, ja havia vist la bola, ara podia anar a l'hotel.

El que em va passar aquí mereix un capítol a part, un cop baixo del complexe cap el poble de Honningsvag obro el mòbil per a veure la confirmació de la reserva, no recordava el nom, ni el carrer, res de res, i el mòbil no volia obrir-se, no responia, ho vaig intentar de vàries maneres, però sense resultat positiu, mentrestant m'aturo a la gasolinera, per que em diguin per on pot caure l'hotel amb un nom més o menys inventat del que recordava, i desprès de preguntar a 4 persones, una em va dirigir cap a prop del port, allà no vaig tenir sort, però vaig trobar un cotxe de policia i el que em va semblar un agent, (anava de paisà) i em va dir que per aquelles contrades el millor era dur el mòbil prop del cos per que amb la escalfor funcionaven, si el duia a les butxaques exteriors de la jaqueta, ja podia esperar assegut, em va donar l'adreça i em va ensenyar on eren els hotels més probable on tenia feta la reserva. li ho vaig agrair em vaig guardar el mòbil a la butxaca de la camisa, vaig tancar la jaqueta i vaig anar a cercar l'hotel.
El primer era tancat, i el segon, ves per on també però amb un indicatiu de que el mateix hotel estava obert a la carretera, doncs cap allà que hi vaig, cansat, suat de donar voltes, de pujar i baixar de la moto, entro a l'hotel i una dona a la recepció molt atenta em demana que vull, li dic que tinc una reserva però que no sé si és en aquell hotel, mentrestant jo anava provant amb el mòbil, i semblava que volia arrancar, però encara no del tot, la recepcionista em demana el nom i desprès de cercar a les llistes em diu que no hi tinc reserva, però que no importa que em puc quedar allà per que tenen lloc, jo que ja tenia una reserva i fins i tot havia avançat una bestreta li dic que no, ella insisteix que li doni la VISA i que em dona habitació, jo que no, i segueixo trastejant amb el mòbil, aleshores, se'n va cap a la responsable i torna al cap d'un minut dient que potser tinc la reserva en un altre llista, jo content per la noticia li demano que ho comprovi, i ella em diu, si, si que està aquí, em demana el DNI i la VISA, jo atent al que marcava, per comprovar si era el que havia reservat prèviament, aleshores em diu que la VISA no funciona, i me'n demana un altre, jo que li dono, i atent al que marqués, però tampoc funcionava, fins a una tercera, aleshores el mòbil va funcionar, l'obro, miro la reserva, marco el telèfon i no sona a l'hotel, i una veu femenina m'indica com arribar al hostel o alberg, que de fet era on havia fet la reserva. Allí, aleshores és quan més vaig maleir el meu domini limitat de l'anglès, volia dir-li moltes coses, però també estava cansat, suat i amb ganes de treure'm tota la roba, la vaig mirar, vaig fer un moviment amb el cap, i vaig marxar, tot escoltant les indicacions que m'havien de dur a la meva habitació.

Aquest és l'únic incident negatiu de tot el viatge, per sort, molt altre gent tant abans com desprès d'elles dues, m'han fet veure que el poble noruec està a l'alçada de les expectatives que hi tenia posades.

Ja estic a l'alberg, com que la primera habitació que em donen no te cortines, i a veure, a un poble on de les 19:00 a les 08:00 hi ha la mateixa claror, és un factor important, en un altre lloc potser no li hagués donat importància, però allí vaig demanar que me'n posessin, però va ser millor, em van canviar d'habitació, més gran, més amplia, i amb vistes al poble.


Vista des de l'habitació

Si l'hotel a Augustow em va recordar el de "El Resplandor" l'alberg era com si estès a un sanatori, cada cop que entrava abans de tancar la porta verificava que realment la pogués obrir des de dins estant.

El passadis de l'Alberg, sense comentaris.

Sempre que he pogut fer un àpat en condicions, he demanat pel típic de la zona, ja se que sovint és arriscat, però que voleu, que demani hamburgueses ?, doncs aquí va ser un d'aquests llocs, per que el plat estrella del restaurant del port on vaig anar eren llegues de bacallà arrebossades que vaig tastar evidentment, estaven boníssimes, per a dir-vos que al dia següent vaig repetir.

Des del restaurant estant vaig veure arribar un gran vaixell carregat de turistes, que van baixar i van entrar directe a un autocar, be de fet van ser varis autocars


El vaixell en qüestió

A la nit, prop de les 23 vaig enfilar cap a dalt de tot, el cel estava clar i serè, pronosticava als meus ulls, una nit on podria veure el sol de mitja nit des del penya-segat. El vaixell que havia vist sopant tant sols era una part del que em podia trobar allà dalt, també vaig veure això



Per si erem pocs, arriben reforços

 Tot pujant vaig observar que els ramats de rens que havia trobat al migdia ara no hi ha havia cap, tindran un rellotge intern que els hi digui quina és l'hora de dormir ? fent les giragonses que porten fins a l'entrada del complexe vaig veure el sol de mitja nit per sobre el mar, un vaig aturar un segon, i vaig seguir, esperava poder fer les fotos des del penya-segat a través de la bola del mon, però ai las, tant bon puc arribo al que seria el punt més amunt de l'àrea apareix la boira, confio en que al baixar no hi sigui, que desaparegui, o simplement que a baixa alçada no hi hagués però no, la boira va persistir tota la nit, jo i els centenars de persones que havien pujat fins allà ens vàrem quedar amb les ganes de poder veure-ho.  

El Globus terraqui símbol de NordKapp engolit per la boira

Just darrera, hauria de veure's l'afamat Sol de MItjanit


Fent un cafè un cambrer em va preguntar si parlava español, jo li vaig contestar , que també en parlava, aleshores somrient em va preguntar si era català, comentant-me que a la cuina hi ha via un de Barcelona i que li faria il·lusió saludar-me, jo que me'n hi vaig i raó no li faltava, desprès d'estranyar-se de veure que un desconegut preguntava per ell, al dir-li bona nit en català, em va demanar que li expliqués coses, em va tenir gairebé 1/2 hora xerrant, es va estranyar del comportament de les dones de l'hotel, i em va dir que mai s'ho hagués imaginat d'un noruec, i menys d'elles ja que ell hi treballava en aquell hotel i les coneixia.

Desprès de donar xerrameca al barceloní, i veient que la boira no escampava, ni els turistes que hi havia al complexe a aquelles hores 

Com l'imserso però en versió Noruec



Visió d'un dels parkings d'autocars a les 01:30

me'n vaig tornar a l'alberg. Vaig tenir la sensació d'entrar a un poble fantasma, a plena llum de dia, sense ni un ànima al carrer, cap soroll, tot quiet, i a plena llum, és una sensació ben estranya.

A l'habitació vaig trigar 3 segons a dormir-me, era igual la claror, si estàs cansat, dorms, així m'ho havia dit el barceloní d'abans i jo n'estava.

Adjunto el correu del dia

Subject: NordKapp- 2
From: Xavier.Vidal@hansgrohe.es
Date: Tue, 14 Jun 2011 00:04:51 +0200

Surto d'Inari i tot preveu un dia tranquil amb la metereologia, he après d''ahir i m'abrigo mes, es a dir folre a la jaqueta i camisa de màniga llarga, l'equip d''hivern el deixo per a mes endavant, de fet sols estem a 5,5 gr.

Sense res de l'altre mon a destacar, llacs, planures, arbres, carreteres perfectes rectes i planes.

Però hi ha un senyal nou a la carretera, veig indicat per primer cop NordKapp, m'emociono, ja estic prou a prop com per a que ho indiqui.

Passo per una carretera on han oblidat el concepte pla, i amb milers d'alts i baixos arribo a la frontera amb Noruega, per descomptat com a la resta fins ara no hi ha ningú, les instal·lacions estan buides gairebé abandonades, però hi ha alguna cosa diferent.

Estem a la mateixa terra, la mateixa area, tot igual, però sols creuar la frontera saps que has deixat Finlàndia, la vegetació es diferent, les carreteres són diferents (no tant ben conservades) i de cop i volta darrera un revolt, apareixen muntanyes, les he esmentat a cada correu, però com les trobava a faltar !!!!

Fixeu-vos si es diferent que a la 1a estació de servei que m'aturo al sortir se'm acosta un noruec i em pregunta ets català ? (mirant la matrícula) em diu que coneix molt be Tossa i que li agrada Catalunya, comencem be.

La carretera passa a ser divertida, amb revolts, allò que tenen les muntanyes, i cada cop sóc mes a prop del meu objectiu primer, a cada kilòmetre estic mes a prop d''acomplir el meu somni, a cada minut que avanço ho tinc mes al meu abast.

Els senyals desapareixen darrera meu indicant fites conquerides.

Tant se val si voleu anar-hi com he fet jo però recomano no perdre els darrers 100 km. Brutals !!! Quin paisatge, si això tant sols es el principi dels fiords igual em quedo per aquí.

Arribo al primer peatge, entro a la regió de NordKapp.

Passo per 3 túnels (el primer fa por recordeu l'acudit dels germans lopez que s'ofereixen per a fer el túnel de Vielha?n doncs sembla fet per ells pic i pala, fosc, i fred).

Estic a sols 31 km. estic a Hommingsag, on tinc reservada habitació, per un instant penso en deixar les bosses i anar tranquil al punt mes al nord d'Europa, m'ho repenso i segueixo. L'emoció no em permetria anar cercant l'hotel (per sort no ho vaig fer per que hagués matat a algú). Tiro endavant.i a cada moto que em trobo els sento com jo emocionats, ens saludem molt efusivament sabem el que significa. Finalment arribo al recinte, l'entrada val per a 48 hores genial, els dies que hi serè.> Baixo de la moto serè, no vull fer cap pifia que ho esgerri tot. Atenció a la càmera, trípode lligo el casc, tanco les maletes i cap a la bola, el dia es clar i hi ha poca gent, podem fer-nos les fotos que volem de manera individual, se'm acosten dos que m'han vist amb l'Estelada i em pregunten si sóc català, ells treballen a Andorra (per tant són portuguesos, ho pregunto i queda verificat) em demanen que els hi faci una foto, cap problema a canvi elsa en demano una a mi. Havia d'haver desconfiat, des pres d'en Figo i en Mourinho que podem esperar-ne, no m'ha fet ni una foto i això que després han tornat per a fer-se una foto amb l'Estelada, jo ho he vist tard, per sort uns russos que m'han preguntat per la bandera i jo els he educat degudament (una russa ens coneixia, els demes no) me'n han fet de bones ja que es primeres fetes per uns noruecs deixaven que desitjar, al entrar al complex han vingut 3 grups de persones per a preguntar-me per la bandera ja us podeu imaginar, jo cofoi explicant, però una se'n va a meitat sembla ser que d''un grupet de noruegues una l'havia reconegut i ho havia dit a les demes, per descomptat l'he felicitat.

Content, satisfet, cofoi, emocionat, joios torno a poblet de pescadors, que per cert fa molta olor a bacallà, però molta, i em poso a cercar l'hotel resumire dient que una pava volia enganyar-me dient que la reserva estava feta al seu hotel que li passes la VISA i ella ho arreglava tot, quines penques, i diran dels llatins !!! He trobat l'hostal i he descansat.