Dissabte dia 11 de Juny de 2011 -Oulu (FI) - Inari (FI) - Dia 7

Surto d'Oulu cap a Inari, el paisatge molt repetitiu, molt bonic si, però igual, molts llacs, grans i blaus,



El blau de l'aigua no és veu pels núvols, però de veritat que son blaus.

avets, faigs i alguna cosa més en mig de tot plegat, carreteres llargues i  netes, perfectes per a circular, però ja porto molts km amb el mateix, atenció però, avui he trobat els meus primers rens a la carretera, he pogut frenar a temps a prou distància per a no espantar-los, trec la càmera de fotos i ....... arriba un cotxe a tota velocitat i els espanta i jo em quedo enfocant com un idiota, sols puc enganxar-los un cop han creuat la carretera


Els meus primers rens a la carretera.

El dia s'ha aixecat un mica núvol com heu vist a la foto de dalt, però sense amenaçar pluja, i la temperatura segueix sent molt agradable per a circular en moto. tot això però ha canviat a pocs km de creuar el Cercle Polar Àrtic, és tant sols una línia imaginària, però a poc de creuar-la he pensat de posar-me el folre d'hivern a la jaqueta, jo, el folre d'hivern, us en podeu fer una idea.



Cercle Polar Àrtic 66º 32' 35"

Al arribar al complexe turístic he trobat dos alemanys que van a NordKapp i que tenen previst fer nit a Inari com jo mateix, i com que sembla que no hi ha gaires hotels presumiblement farem nit al mateix. (això em planteja un dubte, si hi ha pocs hotels i hi anem tots, a veure que no em quedi sense habitació ? sempre puc dormir a la tenda, però ara que fa més fresca ... )

De camí he fet una aturada tècnica a una botiga de records i m'he trobat amb el que no podia imaginar de cap manera a cap país nòrdic, pel que ens tenen ensenyat, allò d'estar avançats, preparats per a tot, etc. he trobat unes latrines que fatien fàstic a Torrente,



Si mires bé fa fàstic, però no podeu imaginar l'altre foto de més a prop,
de l'interior no vaig tenir estòmac de fer-ne cap.

no penjo la fotografia de prop per a no ferir sensibilitats, però creieu-me, és molt fastigós. Faré una breu descripció, una caseta de fusta amb dues portes per a separar dones i homes, entro a la corresponen i em trobo un calaix de fusta on retallat amb la forma ovalada habitual hi ha un forat amb una tapa de wàter, al estar el forat més interior del acostumat i a més al ser un calaix que impedeix acostar-s'hi més, la fusta superior està tota mullada, fastigós, però el pitjor és al acostar-me, el ferum que surt és insuportable, i hi veig incrustat i regalimant restes fecals tants de tendres com de petrificades, la meva curiositat supera el meu fàstic, això si per poca estona, i m'hi acosto, allí sota hi havia restes orgàniques intestinals de vàries gneracions de finesos i turistes, per un segon vaig recordar l'escena de "Slamdog Milionare" on el nen cau a les latrines, però enlloc de a l'Índia, això és Finalàndia, vaig tirar enrere aguantant encara la respiració i vaig sortir sense buidar la bufeta, prefereixo el bosc del voltant.




Prop d'Inari un moment bromós, el canvi de climatologia és constant.
Sol al Cercle Polar, ara boira i núvol i a Inari un altre cop sol.

Tot arribant a Inari m'apareix un llac inmens, aquest si que és infinit, amb el vent en calma hi ha onades i tot. Aquest darrer tram, m'ho he passat molt be circulant, les carreteres no son tant rectes immenses i he fet algun tram de corbes, el paisatge molt maco, però trobo a faltar les muntanyes no sabeu com.

El puntet blanc és una llanxa que ha sortit a pescar

L'hotel d'Inari, molt maco, al costat mateix del llac, molt bonic tot plegat. Avui experimentaré la meva primera nit blanca, avui tindré les meves primeres 24 hores de llum, avui el sol no es posarà per a mi,


Al davant de l'hotel i ha un supermercat d'aquests que tanquen tard, potser esperen a que es faci fosc, on he trobat uns guants de rentar plats tamany gran, tal i com m'han recomanat és la millor solució per a la pluja, ni manoples, ni goretex, ni mandangues, guants de làtex de tota la vida per sobre dels guants de conduir i a fer via, jo en duia uns de Barcelona però eren un xic petits i em trobava els dits com a botifarrons, ara amb aquests més grans els xàfecs que em trobi ja no em molestaran gens.

He de dir que he trobat la ubicació adient per a cada cosa que duc a la bossa sobre diposit, desprès de tants km, ja tocava no? a l'esquerra i sobre de tot però dins de la funda protectora de la humitat la càmera de fotos sempre preparada (un altre cosa és la funda que cobreix tota la bossa que depenen del cel la deixo posada o la trec del tot i la guardo a la guantera a punt per a utilitzar) al la punta del davant les ulleres de recanvi, a la dreta hi duc depenen del com està el cel els guants de pluja ja preparats es a dir uns guants d'estiu dins els de rentar plats, i a sobre una ampolla d'aigua i un paquet de galetes, si el cel amenaça pluja els guants passen a sobre i l'aigua i les galetes a sota, i sota de tot plegat el mono de pluja, feia estona que no sortia oi ? doncs si el mono de pluja està a ma, per que en qualsevol moment pot caure un aiguat dels que fan història.

Totes 3 fan patxoca

Abans d'anar a sopar han arribat els alemanys, hem xerrat una estona i desprès a dormir, o intentar-ho, m'he endut un antifaç per a dormir, ja veurem si el necessito o més aviat em molesta. M'he despertat a la matinada i mireu el cel i si us hi fixeu, podreu veure el sol molt baix en mig dels arbres 

Des de l'habitació a les 01:30 de la matinada

Adjunto correu del dia

Subject: Inari -versió final-
From: Xavier.Vidal@hansgrohe.es
Date: Sat, 11 Jun 2011 21:08:42 +0200

Mati genial, he descansat i em sento amb forces de fer l'etapa prèvia al destí mig del meu viatge, fa un cel blau i una temperatura de moto, 23 graus, després de la experiència d''ahir i per que em ve de gust decideixo deixar el cuir i vaig amb texans. Després de no poder netejar la moto ja que la informacio no era prou acurada, surto content i emocionat, sera que no tinc calor i no sembla que hagi de ploure, com deia dia de moto.

Vaig circulant per carreteres cada cop amb mes revolts, amb pujades i baixades lleugeres, paisatge bonic, llacs infinits en mida i en quantitat, poc trànsit i molts radars, conducció còmode, dec estar prop del paradís.

De fet del que estic a prop es del Cercle Polar Àrtic, i a arribar al senyal acreditatiu m'aturo i em trobo a dos motoristes alemanys que també van a NordKapp, els hi pregunto i faran nit al mateix lloc que jo, potser demà farem ruta junts. Després de fer les fotos pertinents torno a a moto i veig que apareixen 4 núvols sense importància.

Seran de poca importància pero fan davallar la temperatura de 25 a 17 en poc mes de 5 minuts, la ratlla de CPA no afecta tant.

FINALMENT m'he trobat 2 rens a carretera, malgrat anar ràpid no he pogut fer la foto, un cotxe els ha espantat i no he pogut enxampar-los, potser un altre cop.

La carretera cada cop esta mes interessant però els núvols d'abans han baixat i ara hi ha una boira d'aquelles denses i la temperatura ha caigut a 8 graus, sortir amb texans no ha estat un gran encert, m'aturo i agafo els guants d'hivern i el folre de la jaqueta, no se on pot aturar-se això.

Al cap d'uns 80 km s'aixeca la boira i tot està com sempre, llacs, abets, i mes llacs.

He arribat a l'hotel abans de l'hora prevista, ja que quan ha començat el ball era l'hora de dinar, i he preferit una barreta energètica i fer via no fos que per 3/4 d'hora acabes xop.

L'avantatge de la boira es que quasi be m'ha netejat la moto, quasi be, encara queda prou mostres d'ADN per tornar boig a l'Horatio i al Grissom junts.

I nar -hi anant cap a NordKapp m'he aturat a Inari (es el menys dolent de jocs de paraules que m'ha sortit.

Demà si no hi ha cap inconvenient ni imprevist arribaré al primer dels objectius del meu viatge i causa d'haver-lo començat.
Creueu els dits, Demà serè a NORDKAPP.