Dimarts dia 7 de Juny de 2011 - Dresden (DE) - Biedrusko (PL) - Dia 3

Amb el navegador carregat amb els mapes adients, a manca tan sols d’actualitzar els radars i punts d’interès, m’he llevat amb la sensació de no haver descansat gaire, però un cop dutxat, esmorzat i amb la moto carregada, el mon es veu diferent, fins que veus caure les primeres gotes ........ no m’he rendit però i amb la confiança a dalt de tot, he decidit tirar endavant, i Thor al que sempre he respectat, m’ha respectat a mi i no ha colpejat el cel amb el seu martell i he pogut fer la travessa amb un dia, prou núvol a estones per a no patir calor i amb prou sol d’altres per a poder gaudir del paisatge (encara que des d’una autopista) per primer cop.

Encara amb el temps, he de dir que m’ha plogut 4 cops, les 3 primeres, les he olorat totes 3 i ha estat cada vegada que em trobava aixoplugat, potser per que queien 3 gotes mal contades i em feia mala espina (d’altres 4 gotes no he fet cas) i m’aturava amb l’excusa de fer benzina, de dinar, o simplement per a descansar un xic, i patam, pluja al canto, ben be respectant el pacte que teníem en Thor i jo, ai las, però el darrer cop a tant sols 8 km. De la meta del dia, i per culpa meva, l’he enganxada de valent, m’he equivocat de camí i quan he tornat a lloc, havia la barrera del tren baixada, i que ha passat, doncs era inevitable, un aiguat d’un minut, m’ha deixat xop, sense enlloc on anar, ni poder apartar-me m’ha caigut l’aigua que havia anat esquivant, i els darrers 5 minuts de travessa he reprès la turmenta que m’ha acompanyat per una carretera sense vorera ni cap tipus aixopluc possible, recordant-me que els pactes son per a acomplir-los els mortals, els deus poden fer el que vulguin. Ha estat aturar la moto i ha deixat de ploure, fins i tot m’he permès el luxe de posar el trípode i esperar a que vinguessim a recollir-me i fer una foto de la meva anfitriona, la moto i jo. Desprès no cal dir-ho, un sol esplèndid, un dia fantàstic d’aquells per a gaudir. Al igual que a arreu quan hom veu una moto carregada, el primer que fa és mirar la matrícula i es clar, la majoria de gent no sap associar el CAT amb Catalunya encara, doncs bé, cada cop que m'aturo de 2 a 3 vegades que faig l'aclariment, aviat espero que no faci falta, aviat tothom ho sabrà.

A part del temps, avui he de dir que he gaudit de la conducció, he fet una part d’autopista però també carretera i algunes vies que no sabria com qualificar-les, però el paisatge ha estat tota la estona al meu costat, unes planures immenses, tant a la part Alemanya com a Polònia (per cert he fet la prova, no entenen un borrall de Català, demà ho provaré a Krakovia, si no entenen lo de Keite, o “quesllexí” ja no hi haurà cap dubte, el que diuen a les espanyes és fals, com la majoria de contes que ens expliquen) planures que no s’acabaven mai, allí on miraves encara en quedava un tros llarg sense fi. I tot d'un verd explosiu.

Sols entrar a Polònia hi ha hagut varies coses que m’han cridat l’atenció, una d’elles, les figures de jardí, hi havia botigues immenses amb no tant sols nans, carretons, fonts, i demés, també hi tenien, porcs senglars, porcs, gossos, gats, atenció, rinoceronts, girafes, búfals, lleons, >..... de tamany real !!!!!! (be la girafa potser no tant, però feia uns bons 4 metres. Els carrils de circulació son orientatius, la gent hi circula entre les línies marcades, però si ve algú per darrera una mica més ràpid, sense esperar cap senyal es llencen contra la vorera, que val a dir que és prou generosa, i no tant sols es deixen avançar, si no que gairebé t’obliguen, al principi ho vaig veure en camions, i ja se sap, els cavallers de la carretera, i tot allò que és deia, però no, els cotxes, furgonetes, tots s’aparten, fins i tot se’m va apartar un cotxe patrulla, gairebé els faig parar per a demanar–els hi un autògraf i una foto amb ells. Kantor, ho veus escrit a arreu, a tots els bars, restaurants, Kantor amb rètols lluminosos, de fusta, de cartró, grans rètols il·luminats, de tot tipus, primera impressió Kantor = menú, em sorprenia que l’oferissin al voltant dels 3,90 Eur tanmateix podia ser, a les gasolineres, em va fer dubtar, podria ser, però .... Kantor ??? quan vaig parar a dinar, no entenia ni un borrall, al final la dona em va dir “steak “? I jo vaig acceptar i al moment de pagar 15,00 vaig treure un bitllet de 20 Euros i m’assenyala kantor a la dreta, cara de poker, kantor i a la dreta, fins que gairebé em porta davant d’una finestra barrada amb vidres de seguretat on hi havia una noia avorrint-se tancada al zulo, kantor= canvi, 1 Euro = 3,94 marc polonesos.


La primera parada a Polònia amb el rètol de Kantor

Un tros de carn arrebossat gran com el plat, acompanyat de puré de patates casolà i amanides d’aquelles que els hi agrada a la gent d’aquest voreres, tipus xucrut i demés, al canvi sortia per uns 3,80 Eur. Beguda i un cafè que he deixat sencer, per 0,80 Euros més.

La Halina al recollir-me

Em vaig trobar amb la Halina la meva col·lega, jo ja xop pel ruixat, i em va ensenyar casa seva, , espectacular, en una zona tranquil·la, pràcticament nova, em van explicar que abans era una zona militaritzada i que feia 10 anys l’havien obert i tot just començaven a construir-hi, em va comentar que pels boscos dels voltants el cap de setmana podies anar a córrer i fer exercici, però que no ho fessis durant la setmana per que podies trobar-te amb un escamot de l’exercit polonès fer pràctiques i podies sortir malparat.

Em van tractar de conya.

Les nenes (bessones de 7 anys) quan van saber que jo venia de Barcelona els hi va sortir del cor, “Barcelona és on viu en Messi !!!!”


Aquí estan amb una reprodrucció de la plaça on em van dur



La plaça de Poznan amb les parades

Vàrem anar a sopar a Poznan, el lloc on volien dur-me estava ple, resulta que aquesta setmana havia començat no se quin nassos de fira, i estava tot ple de parades i gent al carrer,

Aquí tots 4 passan per una façana que em va recodar Caminito a Buenos Aires

i vam acabar al restaurant Tapas, teòricament de tapes españolas, Genial, vaig demanar amanida de tomàquet amb mozzarela, típic español, i musclos a la catalana, també típic español, MERDA !!!, al capdavall els musclos a la catalana que volien ser en escabetx el que duien era una salsa tipus xinesa d’aquella que en diuen agredolça. Una cervesa gran, una volta més per Poznan i cap a casa, aquí el límit d’alcohol en sang permès és de 0,5, el doble que tenim nosaltres, i el mateix que teníem fa 15 anys.

Al matí l’esmorzar era digne d’hotel, 2 tipus diferents de pa, embotits, formatge, ous remenats amb uns xerris, suc de taronja o préssec, un expresso, i tot això preparat pel marit de la Halina, es van portar molt bé tots dos amb mi.

Adjunto el correu enviat

Subject: Dimarts
From: Xavier.Vidal@hansgrohe.es
Date: Tue, 7 Jun 2011 23:41:21 +0200

Avui el meu pacte amb Thor s'ha mantingut ell no ha colpejat amb el seu martell i jo no he desconfiat, malgrat les 4 primeres gotes, he anat esquivant la pluja amb aturades per necessitat, benzina, o per intuïció, descans, dinar, el tema es que cada cop que m'aturava gotellada al canto.

He pogut conduir gaudint de la moto, la carretera i del paisatge, sabeu el camp de futbol d''oliver i benji ? Dons van treure l'idea tot passejant per aquesta area, tant la part alemanya com la polaca són extenses planures inacabables, tant mirant a dreta com a l'esquerra allò no te fi això si amb un verd que a altres extensions planes de territori que tenim properes ja els hi agradaria (jo no he dit La Meseta, ho heu pensat vosaltres, però jo no ho he dit).

La entrada a Polònia ha estat diferent de com volia fer-ho, tenia la intenció de fer-me una foto sota el rètol, però esta tot en obres i el rètol o no hi es, o no l'he vist o estava amagat darrera un camió, collons de camions avui n'he vist per a tot l'any, si algú del mon de la construcció esta cercant feina aquí n'hi ha, estant fent una super entrada de Polònia a Alemanya (serà que no n'han après) que riu-te d'Abu Sim-bel el problema són els km que han deixat de circulació d'un sol carril, per ja havia donat el pla d''avui per perdut. Jo sabia que la meva colega vivia a 40 minuts de la feina, per a fer el pla miro a internet on esta la filial de Polònia www.hansgrohe.com i veig que esta a Tarnowo, miro el mapa adjunt de google i esta prop de Crakovia (si parlem de Polònia no podia faltar) preparo doncs la meva ruta amb aquest supòsit, que passa quan la Halina (ella, la colega)  m'envia la seva adreça ? Doncs que esta tocant la frontera amb Alemanya a uns 220 km i Crakovia esta a uns 550. Hem descobert  que a la pàgina de Hansgrohe han escrit be l'adreça, tota, però el cercador de mapes de google ho situa a un altre lloc exactament a Tarnow a 50 km de Crakovia. Així doncs demà hauré de fer part del camp d''avui i part del de demà i de les reserves que tenia per l'anada m'he he menjat mig dia, es a dir cap problema.

Han estat uns amfitrions fantàstics hem anat a sopar fora, hi havia una munió de gent que feia estrany eren les 22 hi encara hi havia gent al carrer. Ara vaig dormir que demà tinc feina