Diumenge dia 12 de Juny de 2011 -Inari (FI) - NordKapp (NO) - Dia 8

Malgrat la llum permanent he de dir que he dormit be i sense problemes. He esmorzat i amb calma i tranquilitat he començat a preparar la moto per l'assalt darrer, miro el nivell de l'oli, en poso una mica, col·loco la càmera, les bosses i maletes, prèviament he col·locat el folre d'hivern a la jaqueta, he après d'ahir. Tot esmorzant m'he acomiadat dels alemanys i qui sap si ens veurem, ja que també tenen habitació a la mateixa població de NordKapp, Honningsvag.

El dia és simplement esplèndid, pregunteu-m'he com ha de ser un dia de moto i us descriuré aquest mateix, sol, cel blau amb 4 núvols petits alts i esfilagarsats, amb una temperatura d'uns 12º a 16º, la carretera eixuta però no seca, una moto a punt, amb benzina al diposit i unes ganes boixes de fer els 350 km restants per a acomplir el somni.

La carretera ha deixat de ser aquelles rectes inacabables i estic gaudint d'allò més trobo rens a cabaços, la majoria sense banyes o incipients, cadellets vaja, i de cop veig això


La primera senyal on apareix NordKapp

Agafo el trencant i em trobo a una carretera on el concepte pla ha desaparegut, em recorda aquells trams del Rally on els cotxes literalment volen i no m'estranya. Al cap d'uns 30 km, sortint d'un vam em trobo això,  

Fixeu-vos'hi, son muntanyes !!!! no podeu saber com es troben a faltar !!!!



Son els primers fiords de molts que veure,
però desprès de milers de km de planures em semblen els Alps

els primers fiords, cada cop soc més a prop de Noruega. De fet, com a la resta d'Europa la duana és una caseta més o menys abandonada on no acostuma a haver-hi ningú (exceptuant alguns casos com pot ser les que vigila la Policia Nacional Española o la Guardia Civil, i les que tenen contacte amb països no de la UE), però en el cas de Finlàndia i Noruega això és extrem, han arraconat les casetes fora de la traçada de la carretera i no et dones compte que estàs al pas fronteré fins que ja has passat, és aleshores quan mirant enrere et dones compte que no hi ha caseta, ni cap cotxe de policia de cap dels dos països, realment no cal gastar-hi diners. El que si sobte però és el canvi físic del país, com pot ser que uns centenars de metres en una geografia variïn tant, les planures han deixat pas a muntanyes, els arbres han deixat de ser únicament avets per a fruir d'una varietat explosiva, les cases son diferents, però sobretot en vas trobant a cada pas, els camps son de conreu i hi ha tot de cases de pagès, això si perfectament ordenades seguint una mateixa pauta, i les carreteres no fan més de 10 metres de recta, van seguint el paisatge, de cop he trobat el paisatge de la Garrotxa o la Selva Negra, muntanyes, boscos, rierols, camps de conreu, cases de pagès, emperò amb un ordre que sembla establert, com si hi hagués una normativa, però no és insultant, no molesta, no hi ha uniformitat soviètica, simplement, aplicant el que sembla millor i per tant arreu és similar.

Com he comentat anteriorment no hi ha moment que no m'aturi que algú em pregunti d'on vinc, avui però m'he trobat amb un noruec que m'ha preguntat directament si venia de Catalunya, que ell coneixia molt be Barcelona i Tossa, per a desprès dir-me que he fet un bon viatge i que estic tenint sort, les baixes temperatures impedeixen que els mosquits surtin i així no m'embruten les pantalles ni de la moto ni del casc, i quina raó que té, la veritat és que les baixes temperatures m'han mantingut la pantalla bastant neta.

De cop arribo al meu primer fiord, estic entre aturar-me i badar, seguir per que em falta poc per arribar a NordKapp, fer fotografies, seguir tirant que amb tot això arribo a la següent corba, i ja començo a bavejar dins del casc, QUINA MERAVELLA !!!! ho lamento per vosaltres, tinc fotografies però no puc posar-les totes, això si, ho guardo a la meva memòria, egoista ? potser si, tanmateix, segur que una fotografia feta a corre-cuita no pot transmetre tot el que vaig abastar en aquells moments.


Arribant a NordKapp

Segur que hi ha molta gent que ha volgut anar als fiords i encara no ho ha fet. De totes totes, recomano que qui pugui hi vagi, no cal fer-ho en moto ni en cotxe, podeu agafar un vol fins a Lakselv (A), allí llogueu un vehicle (moto - cotxe) i no us perdeu el trajecte fins a Honningsvag (B), i d'allà a NordKapp(C) i desprès podeu anar fins a Alta o Storslett, si disposeu de recursos (econòmics o de temps) aneu fins a Tromso on podeu agafar un altre vol cap a casa. recomano fer això en una setmana, no cal mes trajecte  ni més temps, per descomptat que si es pot fer més, doncs endavant, però de veritat amb això has fet molt i has omplert l'esperit per a molts mesos.

Acabada la secció recomanacions acabaré dient que és de les coses més meravelloses que he vist mai.

Abans d'entrar a l'illa de NordKapp toca cotitzar, l'accès a l'illa és de peatge els catalans ja estem acostumats, s'arriba a l'illa per 3 túnels, el primer sembla fet a pic i pala, és fred i fa por.

Ja he arribat a Honningsvag i he perdut un parell de minuts dubtant entre anar a l'hotel i deixar les bosses o seguir camí cap a NordKapp doncs ja tinc ganes, estic molt emocionat, duc més de 5.000 km a les rodes, de veritat, molt emocionat, per tant, decideixo seguir i ja trobaré l'hotel al tornar (per sort he pres aquesta decisió com més endavant explicaré) per tant segueixo endavant fins a trobar això 

Aquesta és la entrada al complexe de NordKapp

Entrada 235 Kron aproximadament 28 Euros i la entrada val per a 48 hores, per tant cap comentari a fer, emocionat, entro, aparco la moto, i amb la barretina i l'estelada vaig cap al monument identificatiu de NordKapp, abans d'entrar però faig una trucada que recordaré la resta de la meva vida, truco a en Manel, i li dic que he arribat, que està amb mi allà, em felicita i em dona ànims a seguir, i que vagi amb compte, que em vol veure de tornada. Aleshores a la punta més nord d'Europa simbolitzat amb una bola del mon em fotografio HO HE FET, HE ANAT A NORDKAPP, ESTIC A NORDKAPP, HO HE FET EN MOTO PER DESCOMPTAT.

No cal dir que tothom que estava en aquest moment al voltant del monument em van preguntar d'on era la bandera i jo per descomptat els vaig instruir de bon grat, al tornar a dins el complexe altre cop em van venir a preguntar, però aquest cop amb una sorpresa, una noia al contestar-li aixeca el dit gros en senyal d'aprovament, li ho pregunto i resulta que son un grup de noies noruegues i una d'elles ho havia endevinat, per descomptat que he anant a saludar-la i felicitar-la.

A fora estant i mentre em feia les fotos se'm apropen una parella i en català em pregunten si soc català, evident oi? els hi contesto que si i els pregunto d'on son ells, ja que el seu accent no era fàcil d'identificar, i em responen "vivim a Andorra" deducció, eren portuguesos, al ser preguntats m'ho confirmen mentre em demanen que els hi faci una foto junts, els hi faig i demano que me'n facin ells una a mi, ja que la russa que me les havia fet, havia retallat la bola, ho fan i marxen, però als 2 minuts tornen i em demanen de fer una foto amb la bandera, per a ensenyar-ho als amics, naturalment els hi deixo i se'n van contents, amb la foto feta. No vull dir que en Mourinyo sigui un clar representant del poble portuguès, ni tant sols en Figo, però aquell parell me la van jugar, sense voler, n'estic segur, però no em van fer cap fotografia, cap ni una, no se on colons apretava l'inútil, però no era el polsador, no en va fer cap, per tant, vaig haver de muntar el trípode malgrat el vent que feia per a fer-me les fotos de cos sencer, a meitat un altre grup d'eslaus es van oferir a fer-me'n, aquest cop però vaig comprovar-les abans de donar les gràcies.

Ja tenia les fotos, ja havia vist la bola, ara podia anar a l'hotel.

El que em va passar aquí mereix un capítol a part, un cop baixo del complexe cap el poble de Honningsvag obro el mòbil per a veure la confirmació de la reserva, no recordava el nom, ni el carrer, res de res, i el mòbil no volia obrir-se, no responia, ho vaig intentar de vàries maneres, però sense resultat positiu, mentrestant m'aturo a la gasolinera, per que em diguin per on pot caure l'hotel amb un nom més o menys inventat del que recordava, i desprès de preguntar a 4 persones, una em va dirigir cap a prop del port, allà no vaig tenir sort, però vaig trobar un cotxe de policia i el que em va semblar un agent, (anava de paisà) i em va dir que per aquelles contrades el millor era dur el mòbil prop del cos per que amb la escalfor funcionaven, si el duia a les butxaques exteriors de la jaqueta, ja podia esperar assegut, em va donar l'adreça i em va ensenyar on eren els hotels més probable on tenia feta la reserva. li ho vaig agrair em vaig guardar el mòbil a la butxaca de la camisa, vaig tancar la jaqueta i vaig anar a cercar l'hotel.
El primer era tancat, i el segon, ves per on també però amb un indicatiu de que el mateix hotel estava obert a la carretera, doncs cap allà que hi vaig, cansat, suat de donar voltes, de pujar i baixar de la moto, entro a l'hotel i una dona a la recepció molt atenta em demana que vull, li dic que tinc una reserva però que no sé si és en aquell hotel, mentrestant jo anava provant amb el mòbil, i semblava que volia arrancar, però encara no del tot, la recepcionista em demana el nom i desprès de cercar a les llistes em diu que no hi tinc reserva, però que no importa que em puc quedar allà per que tenen lloc, jo que ja tenia una reserva i fins i tot havia avançat una bestreta li dic que no, ella insisteix que li doni la VISA i que em dona habitació, jo que no, i segueixo trastejant amb el mòbil, aleshores, se'n va cap a la responsable i torna al cap d'un minut dient que potser tinc la reserva en un altre llista, jo content per la noticia li demano que ho comprovi, i ella em diu, si, si que està aquí, em demana el DNI i la VISA, jo atent al que marcava, per comprovar si era el que havia reservat prèviament, aleshores em diu que la VISA no funciona, i me'n demana un altre, jo que li dono, i atent al que marqués, però tampoc funcionava, fins a una tercera, aleshores el mòbil va funcionar, l'obro, miro la reserva, marco el telèfon i no sona a l'hotel, i una veu femenina m'indica com arribar al hostel o alberg, que de fet era on havia fet la reserva. Allí, aleshores és quan més vaig maleir el meu domini limitat de l'anglès, volia dir-li moltes coses, però també estava cansat, suat i amb ganes de treure'm tota la roba, la vaig mirar, vaig fer un moviment amb el cap, i vaig marxar, tot escoltant les indicacions que m'havien de dur a la meva habitació.

Aquest és l'únic incident negatiu de tot el viatge, per sort, molt altre gent tant abans com desprès d'elles dues, m'han fet veure que el poble noruec està a l'alçada de les expectatives que hi tenia posades.

Ja estic a l'alberg, com que la primera habitació que em donen no te cortines, i a veure, a un poble on de les 19:00 a les 08:00 hi ha la mateixa claror, és un factor important, en un altre lloc potser no li hagués donat importància, però allí vaig demanar que me'n posessin, però va ser millor, em van canviar d'habitació, més gran, més amplia, i amb vistes al poble.


Vista des de l'habitació

Si l'hotel a Augustow em va recordar el de "El Resplandor" l'alberg era com si estès a un sanatori, cada cop que entrava abans de tancar la porta verificava que realment la pogués obrir des de dins estant.

El passadis de l'Alberg, sense comentaris.

Sempre que he pogut fer un àpat en condicions, he demanat pel típic de la zona, ja se que sovint és arriscat, però que voleu, que demani hamburgueses ?, doncs aquí va ser un d'aquests llocs, per que el plat estrella del restaurant del port on vaig anar eren llegues de bacallà arrebossades que vaig tastar evidentment, estaven boníssimes, per a dir-vos que al dia següent vaig repetir.

Des del restaurant estant vaig veure arribar un gran vaixell carregat de turistes, que van baixar i van entrar directe a un autocar, be de fet van ser varis autocars


El vaixell en qüestió

A la nit, prop de les 23 vaig enfilar cap a dalt de tot, el cel estava clar i serè, pronosticava als meus ulls, una nit on podria veure el sol de mitja nit des del penya-segat. El vaixell que havia vist sopant tant sols era una part del que em podia trobar allà dalt, també vaig veure això



Per si erem pocs, arriben reforços

 Tot pujant vaig observar que els ramats de rens que havia trobat al migdia ara no hi ha havia cap, tindran un rellotge intern que els hi digui quina és l'hora de dormir ? fent les giragonses que porten fins a l'entrada del complexe vaig veure el sol de mitja nit per sobre el mar, un vaig aturar un segon, i vaig seguir, esperava poder fer les fotos des del penya-segat a través de la bola del mon, però ai las, tant bon puc arribo al que seria el punt més amunt de l'àrea apareix la boira, confio en que al baixar no hi sigui, que desaparegui, o simplement que a baixa alçada no hi hagués però no, la boira va persistir tota la nit, jo i els centenars de persones que havien pujat fins allà ens vàrem quedar amb les ganes de poder veure-ho.  

El Globus terraqui símbol de NordKapp engolit per la boira

Just darrera, hauria de veure's l'afamat Sol de MItjanit


Fent un cafè un cambrer em va preguntar si parlava español, jo li vaig contestar , que també en parlava, aleshores somrient em va preguntar si era català, comentant-me que a la cuina hi ha via un de Barcelona i que li faria il·lusió saludar-me, jo que me'n hi vaig i raó no li faltava, desprès d'estranyar-se de veure que un desconegut preguntava per ell, al dir-li bona nit en català, em va demanar que li expliqués coses, em va tenir gairebé 1/2 hora xerrant, es va estranyar del comportament de les dones de l'hotel, i em va dir que mai s'ho hagués imaginat d'un noruec, i menys d'elles ja que ell hi treballava en aquell hotel i les coneixia.

Desprès de donar xerrameca al barceloní, i veient que la boira no escampava, ni els turistes que hi havia al complexe a aquelles hores 

Com l'imserso però en versió Noruec



Visió d'un dels parkings d'autocars a les 01:30

me'n vaig tornar a l'alberg. Vaig tenir la sensació d'entrar a un poble fantasma, a plena llum de dia, sense ni un ànima al carrer, cap soroll, tot quiet, i a plena llum, és una sensació ben estranya.

A l'habitació vaig trigar 3 segons a dormir-me, era igual la claror, si estàs cansat, dorms, així m'ho havia dit el barceloní d'abans i jo n'estava.

Adjunto el correu del dia

Subject: NordKapp- 2
From: Xavier.Vidal@hansgrohe.es
Date: Tue, 14 Jun 2011 00:04:51 +0200

Surto d'Inari i tot preveu un dia tranquil amb la metereologia, he après d''ahir i m'abrigo mes, es a dir folre a la jaqueta i camisa de màniga llarga, l'equip d''hivern el deixo per a mes endavant, de fet sols estem a 5,5 gr.

Sense res de l'altre mon a destacar, llacs, planures, arbres, carreteres perfectes rectes i planes.

Però hi ha un senyal nou a la carretera, veig indicat per primer cop NordKapp, m'emociono, ja estic prou a prop com per a que ho indiqui.

Passo per una carretera on han oblidat el concepte pla, i amb milers d'alts i baixos arribo a la frontera amb Noruega, per descomptat com a la resta fins ara no hi ha ningú, les instal·lacions estan buides gairebé abandonades, però hi ha alguna cosa diferent.

Estem a la mateixa terra, la mateixa area, tot igual, però sols creuar la frontera saps que has deixat Finlàndia, la vegetació es diferent, les carreteres són diferents (no tant ben conservades) i de cop i volta darrera un revolt, apareixen muntanyes, les he esmentat a cada correu, però com les trobava a faltar !!!!

Fixeu-vos si es diferent que a la 1a estació de servei que m'aturo al sortir se'm acosta un noruec i em pregunta ets català ? (mirant la matrícula) em diu que coneix molt be Tossa i que li agrada Catalunya, comencem be.

La carretera passa a ser divertida, amb revolts, allò que tenen les muntanyes, i cada cop sóc mes a prop del meu objectiu primer, a cada kilòmetre estic mes a prop d''acomplir el meu somni, a cada minut que avanço ho tinc mes al meu abast.

Els senyals desapareixen darrera meu indicant fites conquerides.

Tant se val si voleu anar-hi com he fet jo però recomano no perdre els darrers 100 km. Brutals !!! Quin paisatge, si això tant sols es el principi dels fiords igual em quedo per aquí.

Arribo al primer peatge, entro a la regió de NordKapp.

Passo per 3 túnels (el primer fa por recordeu l'acudit dels germans lopez que s'ofereixen per a fer el túnel de Vielha?n doncs sembla fet per ells pic i pala, fosc, i fred).

Estic a sols 31 km. estic a Hommingsag, on tinc reservada habitació, per un instant penso en deixar les bosses i anar tranquil al punt mes al nord d'Europa, m'ho repenso i segueixo. L'emoció no em permetria anar cercant l'hotel (per sort no ho vaig fer per que hagués matat a algú). Tiro endavant.i a cada moto que em trobo els sento com jo emocionats, ens saludem molt efusivament sabem el que significa. Finalment arribo al recinte, l'entrada val per a 48 hores genial, els dies que hi serè.> Baixo de la moto serè, no vull fer cap pifia que ho esgerri tot. Atenció a la càmera, trípode lligo el casc, tanco les maletes i cap a la bola, el dia es clar i hi ha poca gent, podem fer-nos les fotos que volem de manera individual, se'm acosten dos que m'han vist amb l'Estelada i em pregunten si sóc català, ells treballen a Andorra (per tant són portuguesos, ho pregunto i queda verificat) em demanen que els hi faci una foto, cap problema a canvi elsa en demano una a mi. Havia d'haver desconfiat, des pres d'en Figo i en Mourinho que podem esperar-ne, no m'ha fet ni una foto i això que després han tornat per a fer-se una foto amb l'Estelada, jo ho he vist tard, per sort uns russos que m'han preguntat per la bandera i jo els he educat degudament (una russa ens coneixia, els demes no) me'n han fet de bones ja que es primeres fetes per uns noruecs deixaven que desitjar, al entrar al complex han vingut 3 grups de persones per a preguntar-me per la bandera ja us podeu imaginar, jo cofoi explicant, però una se'n va a meitat sembla ser que d''un grupet de noruegues una l'havia reconegut i ho havia dit a les demes, per descomptat l'he felicitat.

Content, satisfet, cofoi, emocionat, joios torno a poblet de pescadors, que per cert fa molta olor a bacallà, però molta, i em poso a cercar l'hotel resumire dient que una pava volia enganyar-me dient que la reserva estava feta al seu hotel que li passes la VISA i ella ho arreglava tot, quines penques, i diran dels llatins !!! He trobat l'hostal i he descansat.

Dissabte dia 11 de Juny de 2011 -Oulu (FI) - Inari (FI) - Dia 7

Surto d'Oulu cap a Inari, el paisatge molt repetitiu, molt bonic si, però igual, molts llacs, grans i blaus,



El blau de l'aigua no és veu pels núvols, però de veritat que son blaus.

avets, faigs i alguna cosa més en mig de tot plegat, carreteres llargues i  netes, perfectes per a circular, però ja porto molts km amb el mateix, atenció però, avui he trobat els meus primers rens a la carretera, he pogut frenar a temps a prou distància per a no espantar-los, trec la càmera de fotos i ....... arriba un cotxe a tota velocitat i els espanta i jo em quedo enfocant com un idiota, sols puc enganxar-los un cop han creuat la carretera


Els meus primers rens a la carretera.

El dia s'ha aixecat un mica núvol com heu vist a la foto de dalt, però sense amenaçar pluja, i la temperatura segueix sent molt agradable per a circular en moto. tot això però ha canviat a pocs km de creuar el Cercle Polar Àrtic, és tant sols una línia imaginària, però a poc de creuar-la he pensat de posar-me el folre d'hivern a la jaqueta, jo, el folre d'hivern, us en podeu fer una idea.



Cercle Polar Àrtic 66º 32' 35"

Al arribar al complexe turístic he trobat dos alemanys que van a NordKapp i que tenen previst fer nit a Inari com jo mateix, i com que sembla que no hi ha gaires hotels presumiblement farem nit al mateix. (això em planteja un dubte, si hi ha pocs hotels i hi anem tots, a veure que no em quedi sense habitació ? sempre puc dormir a la tenda, però ara que fa més fresca ... )

De camí he fet una aturada tècnica a una botiga de records i m'he trobat amb el que no podia imaginar de cap manera a cap país nòrdic, pel que ens tenen ensenyat, allò d'estar avançats, preparats per a tot, etc. he trobat unes latrines que fatien fàstic a Torrente,



Si mires bé fa fàstic, però no podeu imaginar l'altre foto de més a prop,
de l'interior no vaig tenir estòmac de fer-ne cap.

no penjo la fotografia de prop per a no ferir sensibilitats, però creieu-me, és molt fastigós. Faré una breu descripció, una caseta de fusta amb dues portes per a separar dones i homes, entro a la corresponen i em trobo un calaix de fusta on retallat amb la forma ovalada habitual hi ha un forat amb una tapa de wàter, al estar el forat més interior del acostumat i a més al ser un calaix que impedeix acostar-s'hi més, la fusta superior està tota mullada, fastigós, però el pitjor és al acostar-me, el ferum que surt és insuportable, i hi veig incrustat i regalimant restes fecals tants de tendres com de petrificades, la meva curiositat supera el meu fàstic, això si per poca estona, i m'hi acosto, allí sota hi havia restes orgàniques intestinals de vàries gneracions de finesos i turistes, per un segon vaig recordar l'escena de "Slamdog Milionare" on el nen cau a les latrines, però enlloc de a l'Índia, això és Finalàndia, vaig tirar enrere aguantant encara la respiració i vaig sortir sense buidar la bufeta, prefereixo el bosc del voltant.




Prop d'Inari un moment bromós, el canvi de climatologia és constant.
Sol al Cercle Polar, ara boira i núvol i a Inari un altre cop sol.

Tot arribant a Inari m'apareix un llac inmens, aquest si que és infinit, amb el vent en calma hi ha onades i tot. Aquest darrer tram, m'ho he passat molt be circulant, les carreteres no son tant rectes immenses i he fet algun tram de corbes, el paisatge molt maco, però trobo a faltar les muntanyes no sabeu com.

El puntet blanc és una llanxa que ha sortit a pescar

L'hotel d'Inari, molt maco, al costat mateix del llac, molt bonic tot plegat. Avui experimentaré la meva primera nit blanca, avui tindré les meves primeres 24 hores de llum, avui el sol no es posarà per a mi,


Al davant de l'hotel i ha un supermercat d'aquests que tanquen tard, potser esperen a que es faci fosc, on he trobat uns guants de rentar plats tamany gran, tal i com m'han recomanat és la millor solució per a la pluja, ni manoples, ni goretex, ni mandangues, guants de làtex de tota la vida per sobre dels guants de conduir i a fer via, jo en duia uns de Barcelona però eren un xic petits i em trobava els dits com a botifarrons, ara amb aquests més grans els xàfecs que em trobi ja no em molestaran gens.

He de dir que he trobat la ubicació adient per a cada cosa que duc a la bossa sobre diposit, desprès de tants km, ja tocava no? a l'esquerra i sobre de tot però dins de la funda protectora de la humitat la càmera de fotos sempre preparada (un altre cosa és la funda que cobreix tota la bossa que depenen del cel la deixo posada o la trec del tot i la guardo a la guantera a punt per a utilitzar) al la punta del davant les ulleres de recanvi, a la dreta hi duc depenen del com està el cel els guants de pluja ja preparats es a dir uns guants d'estiu dins els de rentar plats, i a sobre una ampolla d'aigua i un paquet de galetes, si el cel amenaça pluja els guants passen a sobre i l'aigua i les galetes a sota, i sota de tot plegat el mono de pluja, feia estona que no sortia oi ? doncs si el mono de pluja està a ma, per que en qualsevol moment pot caure un aiguat dels que fan història.

Totes 3 fan patxoca

Abans d'anar a sopar han arribat els alemanys, hem xerrat una estona i desprès a dormir, o intentar-ho, m'he endut un antifaç per a dormir, ja veurem si el necessito o més aviat em molesta. M'he despertat a la matinada i mireu el cel i si us hi fixeu, podreu veure el sol molt baix en mig dels arbres 

Des de l'habitació a les 01:30 de la matinada

Adjunto correu del dia

Subject: Inari -versió final-
From: Xavier.Vidal@hansgrohe.es
Date: Sat, 11 Jun 2011 21:08:42 +0200

Mati genial, he descansat i em sento amb forces de fer l'etapa prèvia al destí mig del meu viatge, fa un cel blau i una temperatura de moto, 23 graus, després de la experiència d''ahir i per que em ve de gust decideixo deixar el cuir i vaig amb texans. Després de no poder netejar la moto ja que la informacio no era prou acurada, surto content i emocionat, sera que no tinc calor i no sembla que hagi de ploure, com deia dia de moto.

Vaig circulant per carreteres cada cop amb mes revolts, amb pujades i baixades lleugeres, paisatge bonic, llacs infinits en mida i en quantitat, poc trànsit i molts radars, conducció còmode, dec estar prop del paradís.

De fet del que estic a prop es del Cercle Polar Àrtic, i a arribar al senyal acreditatiu m'aturo i em trobo a dos motoristes alemanys que també van a NordKapp, els hi pregunto i faran nit al mateix lloc que jo, potser demà farem ruta junts. Després de fer les fotos pertinents torno a a moto i veig que apareixen 4 núvols sense importància.

Seran de poca importància pero fan davallar la temperatura de 25 a 17 en poc mes de 5 minuts, la ratlla de CPA no afecta tant.

FINALMENT m'he trobat 2 rens a carretera, malgrat anar ràpid no he pogut fer la foto, un cotxe els ha espantat i no he pogut enxampar-los, potser un altre cop.

La carretera cada cop esta mes interessant però els núvols d'abans han baixat i ara hi ha una boira d'aquelles denses i la temperatura ha caigut a 8 graus, sortir amb texans no ha estat un gran encert, m'aturo i agafo els guants d'hivern i el folre de la jaqueta, no se on pot aturar-se això.

Al cap d'uns 80 km s'aixeca la boira i tot està com sempre, llacs, abets, i mes llacs.

He arribat a l'hotel abans de l'hora prevista, ja que quan ha començat el ball era l'hora de dinar, i he preferit una barreta energètica i fer via no fos que per 3/4 d'hora acabes xop.

L'avantatge de la boira es que quasi be m'ha netejat la moto, quasi be, encara queda prou mostres d'ADN per tornar boig a l'Horatio i al Grissom junts.

I nar -hi anant cap a NordKapp m'he aturat a Inari (es el menys dolent de jocs de paraules que m'ha sortit.

Demà si no hi ha cap inconvenient ni imprevist arribaré al primer dels objectius del meu viatge i causa d'haver-lo començat.
Creueu els dits, Demà serè a NORDKAPP.

Divendres dia 10 de Juny de 2011 -Tallin (EST) - Helsinki (FI) - Oulu (FI)

A les 06 estava a la terminal del ferri, he tornat l’hotel he carregat les maletes, les bosses i he embarcat, evidentment m’he perdut l’esmorzar, previsible per altre banda, he preferit comprar bitllet en el ferri ràpid, ja que reduïa el viatge en gairebé la meitat de 3:30 a 2:00, valia la pena, i sort que ho he fet, per que amb un altre marató he arribat on tenia previst de bon inici, és a dir he recuperat aquell mig dia perdut. No pretenia pas fer-ho, he cercat altres poblacions inter-rmitges amb possibilitats d’ofertar un servei d’acomodació sense haver de voltar com em va passar a Suïssa, ja que l’hora prevista d’arribada a Oulu eren les 18:30.



A diferència dels ferris del Mediterrani en aquests anar per coberta no és recomanable, fins i tot hi ha unes mampares per a protegir del fred de l'hivern quan la gent surt.

Cel durant la travessa, En Abraracurcix, tenia raó de tenir por de que li pogués caure al damunt, està tant a prop !!!.

 A la sortida del ferri, com que he anat vestit d’humà durant la travessia, he hagut de vestir-me de nou, i que millor que davant de les oficines de la duana del port, si, ja em coneixeu, manies, poques, vergonya, per estrenar, doncs allà mateix m’he llevat els pantalons i m’he posat els altres, els protectors de genoll, d’esquena, pantalons de cuir, jaqueta, instal·lo la càmera i aleshores me'n adono que tinc la bota trencada, la sola se'm ha desenganxat, algun dia havia de passar el primer contratemps, desprès de 22 anys, amb mi ja podien fer-se malbé, no passa res com ja haureu vist a la llista de material als primers llocs hi havia un rotlle de cinta americana (recomano no començar cap viatge sense un rotlle, en Mc Giver no sortia de casa sense)



Bota ja reparada

la reparo i llestos ja veurem fins on aguanta potser li faci un enterrament a NordKapp, que més simbòlic per a una bota de moto que acabar allí. Ja ho he preparat tot i ... ja han tancat la porta, per sort, hi ha un timbre on un funcionari, sense donar la cara, potser avergonyit per haver vist l’estreptreasse, o emocionat, mai se sap,  m’ha obert la porta sense ni adonar-me, quan ja anava a muntar i anar per un altre banda, veig la porta oberta, doncs les gràcies a tothom en pla genèric,  i marxo d’allà.



A la esquerra podeu veure la porta tancada veieu res més ?

Havia rebut molta informació sobre la importància de seguir els límits de velocitat dels països nòrdics, en quan a la economia (les sancions son importants i s'han de pagar a l'acte) i el perill que suposa trobar-se a meitat de carretera un ren.  Aquest cop he començat fent el que creia, no fos cas, i he acabat fent el que he vist, i d’això, el que més m’ha convingut, es a dir, a la primera moto nacional que he vist (per cert de tots els motoristes que m'he creuat, de moment els menys gregaris els Finesos, no contesten la salutació gairebé mai) m’he enganxat a ella (no penso entrar en tonteries) i l’he seguit, he vist que feia, com ho feia i a la velocitat que ho feia, i a partir d’aquí he fet igual, d’aquesta manera he pogut estalviar una hora ben bona, a part de que el trajecte és fa més amè. Per que al principi és molt bonic, tot segueix sent pla, com a molt hi ha algun turó però llacs, llacs, hi ha per a donar i per a vendre, no te'ls acabes mai, i son moooooolt grans, de fet mai saps si és un de nou o el mateix que fa 5 km. La carretera recta, flanquejada per avets en mig de llacs, molt maco, però quan portes 500 km. voldries una mica de varietat. M'ha agradat trobar la primera senyal de rens, n'he vist però cap creuant la carretera encara.

 Ja se que a Barcelona aquests dies està plovent de valent i que fa un fred de tardor, però a Finlàndia fa una calor que fon les pedres, la gent s’està banyant a les 21:30 a la platja,

Per no embrutar-me els peus no em vaig mullar i encara me'n sap greu

fa molta calor, més de 29 º hi ha muntat un mercat a la vora del port que ha començat a desmuntar cap a les 20, les darreres parades, estan fent l’agost, de fet, jo he anat a una, i la noia molt simpàtica que per acabar la feina m’ofereix tot que queda per 8 Euros, ja estaven netejant i volia acabar ràpid, tot era unes 10 racions de sonso, ben torradet, bonissim,

Això és el que quedava desprès de servir-me a mi, era la darrera parada que quedava activa.

unes 8 racions de patates panadera, també molt bones, unes 5 racions de verdures cuites, 8 trossos de pollastre, 4 trossos de vedella, i unes 4 racions de mandonguilles, he estat a punt d’acceptar i convidar a tothom que hi havia al meu voltant, però quan estava dient-li que si, he vist que darrera meu s’hi posava un altre comprador, i al girar-me, un altre, aleshores li dic que per a treure un benefici millor que no m’ho quedi tot jo, somriu em dona les gràcies i el plat de peix fregit, que estava realment molt bo, mentre me’l menjava han vingut fins a 10 persones més a comprar, allò estava d’un animat, hi ha via tanta gent al carrer com si fossin les 21:00 un dia qualsevol a la Rambla de Barcelona,  tots els bars i restaurants que tenien terrassa, tenien cues de gent, a les 9 del vespre i quina llum !!!! 

A un dels bars, havien contractat un grup de rock de veterans han tancat la seva terrassa,

Stockhaven Express en plena actuació a Oulu

hi ha un de seguretat a l’entrada de la terrassa i als que ja duien un parell de copes de més, els convidava a sortir o a no entrar d’una manera molt amable, sempre i quan, no siguis tu, era bastant dur i ofensiu, però ningú és queixava ni els tractats, ni els demés, per tant, tothom content. Els correus d’avui els he escrit estant a la platja veien un parell d’enamorats que m'han captivat pel contrast que oferien amb la resta de la gent que hi ha a la platja ells tant posats i els altres prenen el sol.

No em direu que no contrasten amb els demés

Hi ha grups de tot tipus, i tots ells, volen ensenyar les carns al sol, ja que la setmana vinent estan previstes pluges i no es pot deixar passar una oportunitat com aquesta.

Tornant a l'hotel he vist un bar on posava "Tapas de Andalucía" hi he entrat i em trobo abans que res un rètol oferint-me vi Mas Petit de Parés Baltà, just la bodega que havia visitat feia poques setmanes, el propietari un malagueny, m'ha explicat com funciona el tema de les begudes alcohòliques a Finlàndia, sembla ser que al supermercat sols es pot comprar

cervesa, qualsevol altre tipus de beguda alcohòlica, vi inclòs s'ha de comprar a botigues de l'estat, que controla els impostos d'aquestes begudes. Demano un got de vi i veig que el mesura amb un recipient que procura omplir fins a dalt de tot, me'l ensenya i em comenta que cada ampolla son 6 mesures ni una més ni una menys, que han de quadrar les copes servides amb les ampolles comprades i al tiquet em senyala el cost de la copa més els impostos a part i desprès l'IVA. Hi ha diferents mesures segons la beguda i cada mesurador, oficial per descomptat que ha hagut de pagar a l'estat, te estampat el segell de que és oficial, i els tenen allà a vista de tothom.

M’han dit que hi ha una gasolinera amb aigua a pressió per a netejar la moto, finalment l’he trobat, portava 3 dies cercant-ne una pobre moto, entre aigua bruta i mosquits ja no sembla negre, espero poder netejar-la una mica, ja se que serà per poc temps, però m’agrada veure-la polida.

Adjunto correu del dia

Subject: Oulu
From: Xavier.Vidal@hansgrohe.es
Date: Fri, 10 Jun 2011 22:26:45 +0200

M'he llevat a les 5 que són les 4 pel canvi d'hora estava a l'oficina del ferri abans de les 6 que obrien i el ferri sortia a les 7:30, temps just de comprar e bitllet tornar a l'hotel, fer maletes carregar i embarcar abans de les 07 m'han dit.

Si, l'esmorzar l'he perdut es d'aquelles coses que foten de veritat, a que tinc raó, habitació amb esmorzar, 55 euros, cabrona !!!!! Si ja saps que no podré esmorzar per que el següent ferri surt a les 11, fot molt, es d'aquelles coses que foten.

La travessia ha estat com en una bassa d'oli, com hi havia consigna he preferit deixar la moto pelada i he pujat la bossa sobrediposit i amb la jaqueta el casc i ronyonera cap a dins. Així he pogut passejar pelvaixell sense enuig.

Al arribar a Helsinki m'he vestit com calia, ja que per la travessia anava l'humà, a baix a terra amb tota la tranquil·litat del mon m'he anat vestint, ja em coneixeu, sense manies davant de l'oficina de duanes m'he quedat en calçotets (2 segons) i es quan m'he adonat del primer incident del viatge, les botes de moto que estan amb mi des de fa 22 anys avui la bota esquerra ha abandonat, per si fos un problema de caràcter, li he fotut cola per a reparar pneumàtics, cinta americana, i endavant que fa baixada, si de cas el remei no servís sempre les puc enterrar quan arribi a NordKapp, que mes simbòlic per a unes botes de moto, ai que m'emociono !!!

El paisatge ha canviat, a veure segueix sent pla però no tant els turons són m'es elevats, la carretera segueix el paisatge i per tant aquelles rectes infinites entre abets no hi són, be de fet es igual però sense rectes i no es absolutament pla. Això si, el Ral·li dels mil llacs t'he el nom molt ben posat, manoi ( fi) collons (popular) rebufa (panoli) si n'hi ha de llacs, be de fet en semblen mes per que els vas tornant a trobar quilometres enllà i es el mateix, però tant si val, hi ha un fotimer !!!

En quan a la ruta he de dir que he fet mes del que volia, tot i que el destí era el previst per avui, no estava previst sortir de Tallin sinó ja des de Helsinki, i es clar m'ha faltat 1,5 hores i per tant he fet mes del que volia, he mirat trobar un desti alternatiu però tots estaven fora de marges doncs mal per mal he tornat al pla original, així també espero que si he recuperat el 1/2 dia perdut igual puc arribar a NordKapp abans del dia que comencen les pluges i per tant PODER VEURE EL SOL DE MITJA NIT. Es a dir si em plantejava demà com un dia de poder no arribar a Inari ja he canviat de plans, demà a Inari (547 kn - 8:20 hores) per així arribar diumenge a NORDKAPP (si ploro d'emoció no ho penso dir) i poder tenir dues opcions però pel que sembla si no es a la primera malament rai.

Per cert he escrit això tombat a l'ombra d'un arbre a la platja mentre gent es banyava degut als 29 graus que tenim. L'anècdota es que he trobat un bar "Tapas de Andalucia" on tenien Mas Petit de Pares Balta. Per a segons qui ja sabreu de que parlo i pels demes ja m'ho preguntareu en persona si voleu i si no, sempre podeu cercar al totpoderós google.

Dijous dia 9 de Juny de 2011 - Augustow (PO) - Tallin (EST)- Dia 5

M’he llevat tard, potser per que veia que no podia fer les 11’5 hores previstes sobre la moto tenint en compte que sols eren 735 km, prometia ser una feina dura, cansada i qui sap si podria fer-ho.

Pluja?  que és pluja?

Ja hi soc, ja estic a Lituània, començo a tirar i a entendre el per que de les 11’5 hores, aquí  el límit de velocitat és de 70 a la majoria de les carreteres que estan molt be, les que no (ni un 5%) estan fatal, i es clar ningú ho respecta i jo faig com ells, aquí també és llencen a les voreres, per tant aconsegueixo fer les 11:30 hores en 08:35 amb parades incloses, vull dir, que si, que arribo a Tallin i no em noto cansat ni res, la putada és que quan arribo el darrer ferri ha sortit i el primer no surt fins a les 07 del matí, comprant el bitllet a les 06, per tant llevar-me a les 05, i com que aquí hi ha una hora més vol dir a les meves 04, així doncs, a dormir d’hora. 

Prova gràfica del meu pas per Riga, especial interés pels seguidors de Mankell

Si no m'hagués vingut de camí també hi hagués passat per que em feia il·lusió, he estat a Riga, hi volia dinar he entrat a la ciutat però hi feia una calor insuportable, molta xafogor, i no em sentia còmode entrant a un bar vestit de moto, amb la moto carregada vigilant tota la estona, i amb aquella xafogor, i com que sols depenc de mi, i no em sentia còmode, he girat cua, i he tornat a la carretera, ja picaré alguna cosa a una estació de servei, ja ho dic, que hauré d'escriure un llibre de "La estació de servei, la teva amiga", es curiós trobar-se amb un trolebus, poca gent avui sap que és, però el xocant és trobar-lo no tants ols a les ciutats, que si, hi ha, si no a les carreteres inter-urbanes també.

El que està clar és que contaminació en tenen menys.

Sobre el viatge, més aviat poc, carreteres llargues i rectes, per sort amb prou camions per a fer-ho entretingut, això si, tenen unes carreteres molt boniques, imagineu, una carretera nova, amb un o dos carrils per sentit, tant se val (tenen unes de dos carrils per sentit amb una part  central amb gespa i arbres d’una amplada de 3 carrils més) ara imagineu un bosc tipus Selva Negra, Irati, Amazones, tant se val, i poseu una dins l’altre (els d’iniciativa i similars, si us plau no opineu, és necessiten carreteres, i s’han de posar on es pot) el resultat és genial, vas conduint pel mig del bosc, verd, fresc, si no fos per la xafogor de la humitat, i sobretot, tot segueix pla, molt pla, el paradís de molts ciclistes.

Carretera infinita de 2 carrils per sentit amb un ample espai central

He sopat a la terrassa d'un restaurant del port, una amanida amb pollastre i una cervesa, be de fet de cerveses han estat dues, una sopant i l'altre veien com queia el sol i tot escoltant la música del restaurant un jazz prou tranquil que mereixia la segona gerra.

Assegut des de la terrassa veia amagar-se el sol

 El grum de l'hotel on m'estic m'ha espantat una mica, al preguntar-li sobre si la moto molestava on estava ja que ocupava plaça de cotxe, m'ha recomanat canviar-la de lloc, però el mtiu era que si la posava on deia ell, estaria vigilada per les càmeres de seguretat tota la nit, aleshores és quan he preguntat sobre si hi havia perill, ja que les maletes no les buido mai, i quan m'ha contestat que possats ell recomanava treure-les, m'ha acollonit un xic, per sort, el lloc on m'ha dit que aparqués la moto cau just sota la finestra de la meva habitació, per sort o per desgràcia, per que hi ha hagut sarau fins ben entrada la nit, a les 23:00 encara era prou clar, i havent-me de llevar d'hora he maleit el jovent de Tallin. Al matí però no hi havia hagut cap problema, la moto era a lloc, he pogut anar a comprar el bitllet i carregar les maletes sense cap incident, excepte la jugada de l'esmorzar, tenint en compte que Tallin és clarament un port d'embarcament i sabent tothom que el primer vaixell surt a les 07:30 i la gent deixa l'hotel com a molt tard a les 06:30 que comencin els esmorzars a les 07:00 és una presa de pel.

Nota per a futurs visitants, al igual que hi ha molts radars falsos, no se quins, a la ciutat (Tallin) et pots trobat amb un parell de policies amagats darrera un mur del pont i tapats per un arbre amb el radar manual intentant captar infractors jo vaig estar a punt, ja que era a la pujada d’un pont i el parell de cotxes del davant van reduir dràsticament la velocitat, jo tractant-los de beneits em poso al 1er carril i els passo, però adequadament, sense córrer, i al baixar del pont em trobo aquell parell de funcionaris que vetllen per la nostre seguretat amagats amb un radar mòbil i amagant-se, repeteixo, per a la nostre seguretat.

Apa a fer nones que demà em toca matinar.

El corre ud'avui no ha arribat i per tant no puc adjuntar-lo

Dimecres dia 8 de Juny de 2011 -Biedrusko (PL) - Augustow (PO) - Dia 4

La primera sorpresa del dia va ser l’esmorzar esmentat, la segona  es que brillava el sol, em vaig vestir ens vàrem acomiadar, i carretera, que  a Augustow falta gent.

L’aiguat de bon matí no va faltar a la cita, el vaig poder endevinar, aturada, 3 minuts de ruixat intens però molt intens, 3 minuts més per a que els camions escampessin l’aigua de la carretera i endavant, a partir d’aquí sol intens i molta humitat, es clar amb el cel a tocar, la humitat es palpa. La resta del viatge sol i calor, a Varsòvia estàvem a 35 º  i en tot el dia no vàrem baixar dels 30º va ser un dia dur, però el vaig acabar prou be.

He de dir que hi ha moltes carreteres en obres de millora, la avantatge és que les provisional son noves i estan molt be, i com que tothom deixa avançar, tant és si és de dos o de tres carrils, el pitjor és el de 3 carrils, per que ningú sap qui te la prioritat del tercer, però com que també hi ha els voreres, amplis, en poden afegir 2 més i cap problema, recordo que sols els utilitzen per a deixar-se avançar, de normal no hi circulen. 



Caravan de tranvies dobles a Warszawa

Vaig fent via i m’aturo en un Kentucky Fried Chicken, vaig de mal en pitjor, per a veure prenc una Mirinda, algú se'n recorda ? (de cop he despertat una proteina del cervell i m'ha vingut al cap el "comediscos" de regal i els discos de la Salomé) això si, de beguda tenen barra lliure, et donen el got i tu et posés el que vols i quant vols el cops que vols.



Després de comprovar en el mapa, que m’estava dirigint a una població amb frontera amb Bielorúsia , canvio i vaig cap a Augustow, que està en camí de Lituania, trobo un hotel espectacular, amb SPA en unes instal·lacions fantàstiques a un preu més que raonable, dormir amb esmorzar i el sopar del vespre (amanida de tomàquet i formatge si potser em repeteixo, però és lleuger i em ve de gust, de segon era un panet en forma de cub de 10x10x10 amb tapa, i dins hi havia tot tipus de carn cuita, cansalada, porc, vedella, pollastre, ronyons, .. vaig deixar-me més de la meitat, però em vaig fotre 2 cerveses) tot per 71 Euros.



Algunes de les Harleys que hi havia

Sols arribar-hi vaig trobar-me amb una trentena de Harleys que anaven camí de la concentració a Latvia, tots amb el look adient, era fàcil reconeixer-los.



A qui no li recorda l'hotel de la película "El Resplandor" ?
Sols falta el nen amb el tricicle.

Vaig fer us del jacuzzi i de la sauna, una dutxa sopar i a dormir com un angelet, per que el dia següent tenir un repte, fer 735 km, però que segons el Tom Tom eren 11:25 hores, vull creuar tots els països bàltics, Lituania, Letònia i arribar a Tallin, al capdamunt d’Estònia. Adjunto el correu del dia

Subject: Warszawa (altrament dit Varsòvia)
From: Xavier.Vidal@hansgrohe.es
Date: Wed, 8 Jun 2011 22:21:25 +0200

Ben volguts, Abans que res vull fer-vos sabedors que els meus amfitrions a part de tenir una casa IM - PRESSIONANT, m'han tractat molt i molt be.

Avui la pluja no ha estat la protagonista tot i que ho ha intentat quan encara no duia 1/2 de camí, m'ha volgut regalar amb un aiguat d'aquells que et deixen servit per tot el dia, sense el Pico no us ho podria assegurar però calculo que han caigut uns 3000 litres per M2 en 3 minuts (aprox). Per sort l'he olorat i he pogut cercar refugi en un àrea de descans, 3 minuts + 2 per que els primers camions escampin l'aigua de la carreteres i en marxa, no avui l'aigua sols ho ha intentat i prou, avui el protagonista ha estat la calor per Warszava hi havia 35 C. i en tot el dia no ha baixat de 30, si no fos per la xafogor, en marxa no es nota però en aquest país pla sense muntanyes el cel es a tocar, tal i com relatava Uderzo per boca de'n Copdegarrotix (o Abraracurcix segons la versió) l'unic que temia era que el cel li caigués al damunt, i amb raó, sembla que estenen els braços el poguessim tocar, i es clar la humitat es excessiva i mes vestit de ruta, però no em queixaré jo de la parafernàlia de la moto ...

Avui la ruta ha transcorregut per paratges bonics de veritat, malgrat la plana inacabable (hi ha fotos, no gaires per que tot es igual) gairebé tot ho he fet per carreteres tot i que en molts casos en obres per a fer-les de bell nou, algunes passaven per boscos d' alzines, de faixos, d'abets hi havia de tot i la carretera pel mig i jo sobre la moto a la carretera, genial, me'n he penedit de no haver muntat la càmera per a poder ensenyar-ho tot i que ni que fos en altissima qualitat podríeu acostar-vos a sentir-ho com ho he viscut. Potser demà que estaré pels països Bàltics trobi un tros on pugui engegar-ho, de muntada sortirà de bon mati. (Espero recordar-ho).

Demà sortiré molt a prop de la frontera amb Latvia -Lituania- i si em trobo descansat (motius en tinc, ara ho explico) intentaré creuar-los tots i arribar a Tallin on males veus m'han dit que als Ferrys s'hi montent uns saraus importants.

A l'hotel on estic (per 4 duros) es Spa i l'he utilitzat. Jacuzzi. Sauna i després sopar i cervesa per tant descansat ho estic.

L'euro ens ha apujat els preus (que no els salaris) però renoi !! Quan viatges una mica per aquest països te'n adones del gran avantatge que suposa la moneda única, fixeu-vos la meva travessa, Polònia, Lituània, Letònia, Estònia, Finlàndia, Suècia, Noruega, Dinamarca, collons !!!! Es que els toco gairebé tots !!!!!

Crec que per avui ja hi ha prou oi?

Doncs apa a fer nones i bona nit,

Per cert a l'hotel hi ha una trentena de Harleys amb els seus corresponents motoristes i alguna acompanyant.

Estan boixos aquests motoristes (Obelix dixit).

Dimarts dia 7 de Juny de 2011 - Dresden (DE) - Biedrusko (PL) - Dia 3

Amb el navegador carregat amb els mapes adients, a manca tan sols d’actualitzar els radars i punts d’interès, m’he llevat amb la sensació de no haver descansat gaire, però un cop dutxat, esmorzat i amb la moto carregada, el mon es veu diferent, fins que veus caure les primeres gotes ........ no m’he rendit però i amb la confiança a dalt de tot, he decidit tirar endavant, i Thor al que sempre he respectat, m’ha respectat a mi i no ha colpejat el cel amb el seu martell i he pogut fer la travessa amb un dia, prou núvol a estones per a no patir calor i amb prou sol d’altres per a poder gaudir del paisatge (encara que des d’una autopista) per primer cop.

Encara amb el temps, he de dir que m’ha plogut 4 cops, les 3 primeres, les he olorat totes 3 i ha estat cada vegada que em trobava aixoplugat, potser per que queien 3 gotes mal contades i em feia mala espina (d’altres 4 gotes no he fet cas) i m’aturava amb l’excusa de fer benzina, de dinar, o simplement per a descansar un xic, i patam, pluja al canto, ben be respectant el pacte que teníem en Thor i jo, ai las, però el darrer cop a tant sols 8 km. De la meta del dia, i per culpa meva, l’he enganxada de valent, m’he equivocat de camí i quan he tornat a lloc, havia la barrera del tren baixada, i que ha passat, doncs era inevitable, un aiguat d’un minut, m’ha deixat xop, sense enlloc on anar, ni poder apartar-me m’ha caigut l’aigua que havia anat esquivant, i els darrers 5 minuts de travessa he reprès la turmenta que m’ha acompanyat per una carretera sense vorera ni cap tipus aixopluc possible, recordant-me que els pactes son per a acomplir-los els mortals, els deus poden fer el que vulguin. Ha estat aturar la moto i ha deixat de ploure, fins i tot m’he permès el luxe de posar el trípode i esperar a que vinguessim a recollir-me i fer una foto de la meva anfitriona, la moto i jo. Desprès no cal dir-ho, un sol esplèndid, un dia fantàstic d’aquells per a gaudir. Al igual que a arreu quan hom veu una moto carregada, el primer que fa és mirar la matrícula i es clar, la majoria de gent no sap associar el CAT amb Catalunya encara, doncs bé, cada cop que m'aturo de 2 a 3 vegades que faig l'aclariment, aviat espero que no faci falta, aviat tothom ho sabrà.

A part del temps, avui he de dir que he gaudit de la conducció, he fet una part d’autopista però també carretera i algunes vies que no sabria com qualificar-les, però el paisatge ha estat tota la estona al meu costat, unes planures immenses, tant a la part Alemanya com a Polònia (per cert he fet la prova, no entenen un borrall de Català, demà ho provaré a Krakovia, si no entenen lo de Keite, o “quesllexí” ja no hi haurà cap dubte, el que diuen a les espanyes és fals, com la majoria de contes que ens expliquen) planures que no s’acabaven mai, allí on miraves encara en quedava un tros llarg sense fi. I tot d'un verd explosiu.

Sols entrar a Polònia hi ha hagut varies coses que m’han cridat l’atenció, una d’elles, les figures de jardí, hi havia botigues immenses amb no tant sols nans, carretons, fonts, i demés, també hi tenien, porcs senglars, porcs, gossos, gats, atenció, rinoceronts, girafes, búfals, lleons, >..... de tamany real !!!!!! (be la girafa potser no tant, però feia uns bons 4 metres. Els carrils de circulació son orientatius, la gent hi circula entre les línies marcades, però si ve algú per darrera una mica més ràpid, sense esperar cap senyal es llencen contra la vorera, que val a dir que és prou generosa, i no tant sols es deixen avançar, si no que gairebé t’obliguen, al principi ho vaig veure en camions, i ja se sap, els cavallers de la carretera, i tot allò que és deia, però no, els cotxes, furgonetes, tots s’aparten, fins i tot se’m va apartar un cotxe patrulla, gairebé els faig parar per a demanar–els hi un autògraf i una foto amb ells. Kantor, ho veus escrit a arreu, a tots els bars, restaurants, Kantor amb rètols lluminosos, de fusta, de cartró, grans rètols il·luminats, de tot tipus, primera impressió Kantor = menú, em sorprenia que l’oferissin al voltant dels 3,90 Eur tanmateix podia ser, a les gasolineres, em va fer dubtar, podria ser, però .... Kantor ??? quan vaig parar a dinar, no entenia ni un borrall, al final la dona em va dir “steak “? I jo vaig acceptar i al moment de pagar 15,00 vaig treure un bitllet de 20 Euros i m’assenyala kantor a la dreta, cara de poker, kantor i a la dreta, fins que gairebé em porta davant d’una finestra barrada amb vidres de seguretat on hi havia una noia avorrint-se tancada al zulo, kantor= canvi, 1 Euro = 3,94 marc polonesos.


La primera parada a Polònia amb el rètol de Kantor

Un tros de carn arrebossat gran com el plat, acompanyat de puré de patates casolà i amanides d’aquelles que els hi agrada a la gent d’aquest voreres, tipus xucrut i demés, al canvi sortia per uns 3,80 Eur. Beguda i un cafè que he deixat sencer, per 0,80 Euros més.

La Halina al recollir-me

Em vaig trobar amb la Halina la meva col·lega, jo ja xop pel ruixat, i em va ensenyar casa seva, , espectacular, en una zona tranquil·la, pràcticament nova, em van explicar que abans era una zona militaritzada i que feia 10 anys l’havien obert i tot just començaven a construir-hi, em va comentar que pels boscos dels voltants el cap de setmana podies anar a córrer i fer exercici, però que no ho fessis durant la setmana per que podies trobar-te amb un escamot de l’exercit polonès fer pràctiques i podies sortir malparat.

Em van tractar de conya.

Les nenes (bessones de 7 anys) quan van saber que jo venia de Barcelona els hi va sortir del cor, “Barcelona és on viu en Messi !!!!”


Aquí estan amb una reprodrucció de la plaça on em van dur



La plaça de Poznan amb les parades

Vàrem anar a sopar a Poznan, el lloc on volien dur-me estava ple, resulta que aquesta setmana havia començat no se quin nassos de fira, i estava tot ple de parades i gent al carrer,

Aquí tots 4 passan per una façana que em va recodar Caminito a Buenos Aires

i vam acabar al restaurant Tapas, teòricament de tapes españolas, Genial, vaig demanar amanida de tomàquet amb mozzarela, típic español, i musclos a la catalana, també típic español, MERDA !!!, al capdavall els musclos a la catalana que volien ser en escabetx el que duien era una salsa tipus xinesa d’aquella que en diuen agredolça. Una cervesa gran, una volta més per Poznan i cap a casa, aquí el límit d’alcohol en sang permès és de 0,5, el doble que tenim nosaltres, i el mateix que teníem fa 15 anys.

Al matí l’esmorzar era digne d’hotel, 2 tipus diferents de pa, embotits, formatge, ous remenats amb uns xerris, suc de taronja o préssec, un expresso, i tot això preparat pel marit de la Halina, es van portar molt bé tots dos amb mi.

Adjunto el correu enviat

Subject: Dimarts
From: Xavier.Vidal@hansgrohe.es
Date: Tue, 7 Jun 2011 23:41:21 +0200

Avui el meu pacte amb Thor s'ha mantingut ell no ha colpejat amb el seu martell i jo no he desconfiat, malgrat les 4 primeres gotes, he anat esquivant la pluja amb aturades per necessitat, benzina, o per intuïció, descans, dinar, el tema es que cada cop que m'aturava gotellada al canto.

He pogut conduir gaudint de la moto, la carretera i del paisatge, sabeu el camp de futbol d''oliver i benji ? Dons van treure l'idea tot passejant per aquesta area, tant la part alemanya com la polaca són extenses planures inacabables, tant mirant a dreta com a l'esquerra allò no te fi això si amb un verd que a altres extensions planes de territori que tenim properes ja els hi agradaria (jo no he dit La Meseta, ho heu pensat vosaltres, però jo no ho he dit).

La entrada a Polònia ha estat diferent de com volia fer-ho, tenia la intenció de fer-me una foto sota el rètol, però esta tot en obres i el rètol o no hi es, o no l'he vist o estava amagat darrera un camió, collons de camions avui n'he vist per a tot l'any, si algú del mon de la construcció esta cercant feina aquí n'hi ha, estant fent una super entrada de Polònia a Alemanya (serà que no n'han après) que riu-te d'Abu Sim-bel el problema són els km que han deixat de circulació d'un sol carril, per ja havia donat el pla d''avui per perdut. Jo sabia que la meva colega vivia a 40 minuts de la feina, per a fer el pla miro a internet on esta la filial de Polònia www.hansgrohe.com i veig que esta a Tarnowo, miro el mapa adjunt de google i esta prop de Crakovia (si parlem de Polònia no podia faltar) preparo doncs la meva ruta amb aquest supòsit, que passa quan la Halina (ella, la colega)  m'envia la seva adreça ? Doncs que esta tocant la frontera amb Alemanya a uns 220 km i Crakovia esta a uns 550. Hem descobert  que a la pàgina de Hansgrohe han escrit be l'adreça, tota, però el cercador de mapes de google ho situa a un altre lloc exactament a Tarnow a 50 km de Crakovia. Així doncs demà hauré de fer part del camp d''avui i part del de demà i de les reserves que tenia per l'anada m'he he menjat mig dia, es a dir cap problema.

Han estat uns amfitrions fantàstics hem anat a sopar fora, hi havia una munió de gent que feia estrany eren les 22 hi encara hi havia gent al carrer. Ara vaig dormir que demà tinc feina

Dilluns dia 6 de Juny de 2011 -Sissach (CH) - Dresden (DE)- Dia 2

M’he llevat descansat, com si no hagués passat res, a les 07:45 ja estava al menjador, un expresso doble amb una mica de llet freda i uns trossets de formatge, estan a Suïssa que menys.... i cap a la carretera, això si, amb el mono de pluja per que de bon matí ja gotejava, no gaire, però feia endevinar que hi hauria aiguat, i renoi, si n’hi ha hagut.

El dia te un resum claríssim, ha plogut tot el dia, i sols ha deixat de fer-ho en dues ocasions, la primera durant uns ¾ d’hora per a enganyar-me, per sort que no me he tret l'equip de pluja, tot i la xafogor que feia !!!, la segona, quan he arribat a l’hotel, ha estat tancar l’encesa de la moto, i parar de ploure, potser estan vinculats, ho hauré d’esbrinar.

L’avantatge per als que son tímids com jo, és que un  dia així et permet xerrar amb tothom (tothom vol dir motoristes) tant si van en grup, sols o en parella. De fet la parella d’un li ha dit que seguís sol, que ella se’n anava amb mi, que preferia l'aventura de NordKapp que no la sortida que estaven fent. Al capdavall però, ha marxat amb qui havia aparegut, ella s’ho perd, ja t’ho dic (pel viatge, es clar). Els que em coneixeu be sabeu que duc la moto normalitzada, és a dir perfectament matriculada, fet que provoca sovint que la gent em pregunti d'on vinc, la contesta com no pot ser d'un altre manera sempre és Catalunya, i de moment tothom sap de que parlo, encara no he hagut de fer l'aclariment de Catalunya, Barcelona (l'altre sabeu que és impensable) avui, un francès però m'ha fet una pregunta que m'ha semblat interesant, a la resposta de "I'm coming from Catalunya" ell m'ha preguntat, "French Catalonian or Spanish Catalonian ?"

La nota anecdòtica ha estat que per dinar he triat per separat  el que m’han ofert en un sol plat per a sopar, pretzel i salsitxes, les del sopar  acompanyades d’abundants trossos de cogombre, i als dies que estem no es com per anar fent experiments, però ja sabeu que no deixo mai res al plat.

Un moment que m’ha agafat una mica de somnolència, m’he aturat en una àrea de descans, i allà prop dels lavabos, era l’únic lloc cobert, m’he assegut esquena a la paret , amb un peu tocant la roda de la moto, i el casc sota el braç i he fet una  becaineta, 5 minuts, no més però entre la aturada i el fet de tancar els ulls, m’han deixat com nou, de fet m’ha despertat un altre motorista també amb BMW que venia a possar-se el mono, hem xerrat una estona i cap a la carretera.

Avui no m’ha costat trobar hotel, he anat pel dret, al Tom Tom he posat hotel i com que se per experiència que Gaestehaus és sinònim d’hotel, l’he escollit i llestos. Per sort te Wi-Fi, per que he necessitat baixar-me les mapes del nord d’Europa, ja que no se per quins setze ous, no hi eren. En fi, com que sembla ser que he pogut arreglar-ho (escric mentre baixo els arxius, ja veurem com acaba tot plegat).

Demà encara no se que faré per que m’han ofert visitar una col·lega, i jo em pensava que quedava més en la ruta, però avui he vist que queda una mica separat, potser faig una visita de metge, o m’hi quedo una estona, el que segurament no faré és quedar-me a dormir com tenia jo previst i volia la colga (he d’aclarir que està casada, viu amb el marit i a mi em tocava l’habitació dels convidats, que sou una colla de malpensats).

Adjunto el correu enviat el mateix dia,

Subject: Dilluns
From: Xavier.Vidal@hansgrohe.es
Date: Mon, 6 Jun 2011 21:20:19 +0200

Un altre dia que es al sac, i puc dir que amb la planificació complerta, sóc a Dresden, a la frontera amb Polònia. Avui he pogut comprovar per que tenen els camps que tenen i las gespa, i els boscos i la mala ostia que arrosseguen, ha estat plovent tot el dia i fins i tot quan he decidit llevar-me el mono (de pluja, es el darrer cop que ho escric, es a dir graciosos, no cal que feu cap acudit, simplement no vull haver d''escriure-ho cada cop que surti el tema. Per que promet ser el Best Seller del viatge) al cap de 3/4 d''hora temps d' assecar els guants he hagut de fer una aturada i tornar a vestir-me de pluja.

Avui mes que mai, tots els motoristes parlàvem uns amb els altres, be de fet jo parlava amb tots els que tenia prop (ells no es tancaven, però qui començava era jo) primer ha estat un suïs que va estar fa 3 anys a NordKapp i hem petat xerrada com anava sol ho hem fet una bona estona, després amb una parella d' holandesos que quan els hi he dit on anava ella li ha dit al manso que seguís sol que venia amb mi (boques, al capdavall, he marxat sol) i he seguit amb un alemany, el tema principal, la PUTA pluja.

La noticia simpatica del dia ha estat que a un area de servei veien que tota una colla de militars demanaven salsitxes m'ha vingut de gust menjar-ne però al acostar-me al mostrador hi havia pretzel, aquella pasta que es cargola formant gairebé un &, i n'he demanat un amb la salsitxa, doncs be al restaurant on he anat a sopar hi havia un plat que era pretzel i salsitxes. Tant malament no ho hauré fet oi?

La noticia caòtica es que no tinc els mapes de la zona nord, ara mateix estic intentant recuperar-los via internet però .....

Demà entro a Polònia, i a partir d''aquí les tirades llargues s'han acabat demà 650 (despres dels 1000 + 700) sera bufar i fer ampolles) i a partir d'aquí entre 450 i 550 com a molt per dia fins arribar a NORDKAPP.

Si tot va be demà dormire a casa la meva colega polaca que a part d''estalviar-me uns cales ha insistit (ella) en que passes per casa seva.

Segur que ara us plantejeu el no haver demanat que us borres de la llista, bona nit.